ETA va emetre ahir un comunicat després de mesos de rumors i dates frustrades sobre la seva publicació i deu mesos després de la Declaració de Brussel·les. La banda terrorista va declarar un "alto el foc permanent i de caràcter general, que pot ser verificat per la comunitat internacional". En el comunicat, la banda condiciona a més l'alto el foc a la negociació amb l'objectiu de la independència. Aquesta és la cinquena treva total de la banda, que ha decretat altres cinc parcials al llarg de la seva història.

La banda terrorista va decretar un alto el foc general, permanent i verificable internacionalment, però va demanar que s'aconsegueixin acords en l'àmbit del País Basc en relació amb "l'autodeterminació, el dret a decidir i fins i tot la independència" del que va qualificar com el "nucli del conflicte polític". ETA va assegurar a més que "no desistirà en el seu esforç i lluita per impulsar i portar a terme el procés democràtic, fins arribar a una verdadera situació democràtica a Euskal Herria".

Un home encaputxat va ser el portaveu de la banda en el vídeo en el qual la banda armada llegeix un comunicat en què anuncia l'alto el foc. El vídeo ha estat editat en euskera i castellà, i en ell apareixen tres membres de la banda, encara que únicament pren la paraula el que se situa al mig. Les primeres investigacions dels experts en la lluita antiterrorista porten a pensar que és David Pla Martín, navarrès de 34 anys, qui llegeix el comunicat de l'alto al foc d'ETA. El suposat portaveu va ser definit pel ministeri d'Interior, l'abril de l'any passat, com un dels "homes forts" de l'aparell polític de l'entramat terrorista.

Dos portaveus

Si aquestes primeres investigacions anessin ben dirigides i el protagonista del vídeo en el qual es comunica l'alto el foc d'ETA fos Pla Martín, significaria que està compaginant la funció de portaveu amb Iratxe Sorzábal, que llegeix el comunicat en euskera. A aquesta etarra s'atribueix la lectura del comunicat del 50 aniversari de la banda, en el qual l'organització anunciava que posaria fi "a les accions armades ofensives", del passat 5 de setembre. Pla Martín va ser detingut el 15 d'abril de 2010, a França, en el marc d'una operació de la Guàrdia Civil contra l'entramat d'advocats de la banda que servia de nexe entre la cúpula terrorista i les presons.

La banda fa una crida tant a Espanya com a França perquè "abandonin per sempre les mesures repressives i la negació d'Euskal Herria". ETA assegura "coincidir" amb allò expressat tant en la Declaració de Brussel·les, en la qual els mediadors internacionals li van demanar un alto el foc permanent i verificable a finals del març passat, i amb la declaració de Gernika del 25 setembre, en la qual Batasuna, EA i Aralar, entre d'altres organitzacions, li van sol·licitar que aquest alto el foc fos unilateral. Però ETA no parla d'aquest terme.

La banda terrorista afirma que "la solució arribarà a través d'un procés democràtic que tingui la voluntat del Poble Basc com a màxima referència i el diàleg i la negociació com a instruments". "Correspon als agents polítics i socials bascos arribar a acords per consensuar la formulació del reconeixement d'Euskal Herria i el seu dret a decidir, assegurant la possibilitat de desenvolupament de tots els projectes polítics, incloent la independència", afegeix.