La treva arriba enmig del canvi d'estratègia de l'esquerra abertzale

Aquest procés de l'esquerra abertzale va començar a finals de 2008 amb l'aposta per formar, a mig i llarg termini, un "pol sobiranista", fonamentalment amb Eusko Alkartasuna (EA), després que aquesta va decidir trencar la seva aliança electoral amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) per considerar insuficient la seva defensa del dret a decidir.

Aquesta iniciativa va agafar força després de les eleccions basques de març de 2009, a les quals no va poder concórrer l'esquerra abertzale il.legalitzada i en les que EA va veure la seva representació reduïda de vuit a un únic parlamentari, mentre que l'altra formació independentista i d'esquerres, Aralar, augmentava d'un a quatre parlamentaris.

Després d'aquestes eleccions, EA va renovar la seva executiva, l'anterior va dimitir pels mals resultats, i va patir l'escissió del sector més moderat i procliu a l'acord amb el PNB, que va fundar Hamaikabat, mentre que la nova direcció va continuar i va aprofundir el diàleg amb l'antiga Batasuna.

A la tardor de 2009 l'esquerra abertzale va començar un debat intern -durant el qual van ser empresonats Arnaldo Otegi i altres dirigents per intentar reconstruir Batasuna- que va culminar amb el document Zutik Euskal Herria (Euskal Herria dempeus), fet públic el 16 de febrer de 2010, en el qual advocava pel treball a través de "vies exclusivament polítiques i democràtiques", una terminologia que ja va utilitzar Euskal Herritarrok en l'acord per donar suport a Ibarretxe el 1999.

En el document no es fa cap referència expressa a ETA, encara que assenyala que l'estratègia pacífica per crear una unitat de partits independentistes correspon a "totes" les organitzacions de l'esquerra abertzale, el que hauria d'incloure també a ETA.

Aquest posicionament de l'esquerra abertzale va ser recollit i elogiat per un grup de mediadors internacionals, propers a les tesis nacionalistes i liderats per l'advocat sud-africà Brian Currin, que al març van fer pública l'anomenada Declaració de Brussel·les, en la qual demanaven a ETA un alt el foc permanent i verificable.

Després de la difusió del document Zutik Euskal Herria i de la Declaració de Brussel·les, Eusko Alkartasuna va considerar que l'esquerra abertzale ja oferia garanties suficients de la seva aposta per les vies polítiques i ambdues formacions van arribar a un acord de col·laboració "estratègic" per aconseguir un estat basc independent, que es va plasmar en el document Lortu art (Fins a Aconseguir-ho), presentat per ambdós partits a Bilbao el 20 de juny.

Després de tots aquests passos, ETA va emetre tres comunicats al setembre, en què no va respondre a la petició d'un alto el foc permanent i verificable feta en la Declaració de Brussel·les, sinó que es va limitar a anunciar que es trobava en una situació de "cessament de les accions armades ofensives".

Uns dies després del tercer comunicat d'ETA, l'esquerra abertzale, EA, Aralar, Alternatiba (escissió d'Ezker Batua) i els sindicats nacionalistes signaven la Declaració de Gernika, en la qual demanaven a ETA "un alto el foc permanent, unilateral i verificable per la comunitat internacional com a expressió de voluntat per a un definitiu abandonament de la seva activitat armada".

Aquesta declaració, basada en la dels mediadors internacionals, ha suposat la primera petició a ETA d'un alto el foc feta per l'esquerra abertzale, encara que acompanyada per altres formacions sobiranistes i dins d'un document en què també es demana la seva legalització i el canvi de la política penitenciària.

Des de setembre, l'antiga Batasuna ha estat esperant la resposta d'ETA a aquesta reclamació, que no ha estat atesa fins avui.

En aquests mesos, l'esquerra abertzale s'ha centrat en anunciar públicament que serà a les pròximes eleccions locals de maig amb un nou partit els estatuts de complir de manera estricta amb el que estipula la Llei de Partits, un pas que es va negar a donar en la anterior treva de 2006.

La presentació de les bases dels estatuts d'aquest partit es va realitzar el passat 27 de novembre a Pamplona amb una declaració en la qual s'incloïa que el nou partit "haurà de rebutjar l'ús de la violència o l'amenaça de la seva utilització per aconseguir objectius polítics ".

De tota manera, el Govern ja li ha advertit, avui mateix ho ha repetit Alfredo Pérez Rubalcaba, que no n'hi ha prou amb presentar uns estatuts que compleixin la llei de partits i que per estar en les eleccions de maig l'esquerra abertzale "o ETA deixa la violència i ho fa de forma irreversible i definitiva, i és evident que avui no estem en això, o Batasuna rebutja fefaentment la seva relació amb ETA "