Com que ja no recordàvem l'últim gran acord social, la notícia que el Govern i els sindicats han arribat a un acord per a la reforma de les pensions futures ha de ser considerat una bona notícia. Cap dels dos actors podia permetre's no intentar-ho. El Govern s'havia compromès a la reforma amb o sense acord, sabent que la via taxativa podria allunyar-lo encara més del seu potencial electorat, i els sindicats temien enfrontar-se a la seva pròpia amenaça de promoure una nova vaga general, tenint en compte que l'anterior no va ser precisament un èxit.
La reforma periòdica del sistema de pensions és una exigència que marca la demografia, l'esperança de vida i l'aritmètica. I convindria recordar que l'enduriment de les condicions per accedir a una pensió no forma part d'una intenció sàdica d'un govern disposat a fastiguejar el contribuent sinó tot el contrari: constitueix el compromís d'un Estat que aposta pel manteniment d'un sistema públic de pensions que, per subsistir en les pròximes dècades, ha de ser corregit.
Dit això, tinc la sensació que l'acord calmarà més els mercats que els futurs pensionistes. Per a un jove espanyol la preocupació vital no se situa en si d'aquí a quaranta i tants anys cobrarà una pensió sinó a resoldre l'angoixa que li impedeix aconseguir un lloc de treball avui, d'acord amb la seva preparació, que li permeti viure amb dignitat. I per als qui tenen mediada ja la seva carrera laboral el verdader mal de cap no es troba a haver d'endarrerir un parell ?d'anys l'edat de jubilació, sinó a arribar a aquests anys ocupant un lloc de treball.
I aquí radica la paradoxa essencial: el mateix mercat que ens exigeix les reformes és el que després ens castiga si ens endeutem per afrontar-les. I el mateix mercat que ens exigeix endarrerir l'edat de jubilació i ampliar els períodes de còmput per al càlcul de les pensions futures és el mateix que promou models econòmics i empresarials que estrangulen l'entrada al mercat laboral dels més joves, precaritza els seus salaris i els expulsa d'aquest quan en prou feines han arribat a la seva maduresa professional. Per això, calent l'acord, la pregunta crucial és si serà suficient.
