Els marroquins són el col·lectiu d'estrangers més nombrós a les comarques gironines, ja que suma pràcticament 40.000 persones repartides per pràcticament tots els municipis. Concretament, en 67 de les 221 localitats de la demarcació són el principal col·lectiu estranger, incloses Girona ciutat, Salt, Figueres, Torroella de Montgrí, Blanes, Palafrugell, Roses, la Bisbal d'Empordà i Palamós, entre altres. És a dir, que els marroquins són el col·lectiu més gran a la majoria de les localitats més poblades, i això fa que, en el còmput final, siguin els que sumin més milers d'habitants.
En segon lloc, els romanesos són els estrangers més nombrosos en 44 localitats gironines, incloses Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners. De fet, els romanesos són el segon col·lectiu en importància de la demarcació.
En tercer lloc, els francesos són el col·lectiu estranger més habitual a 34 poblacions, moltes de la quals se situen a l'Alt Empordà: Agullana, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Pont de Molins i Peralada en són alguns exemples. Això no treu, però, que també se situïn com a col·lectiu més nombrós a localitats d'altres comarques com Fornells de la Selva, Montagut i Oix, Sant Martí de Llémena o Sant Martí Vell.
La resta de col·lectius
La resta de col·lectius estrangers només se situen en primer lloc en poques localitats. Hi ha alguns casos destacats, però: per exemple, el col·lectiu més nombrós a Olot són els xinesos, igual que succeeix a Sant Jaume de Llierca i a Sils. També destaca el cas d'una altra capital comarcal, Puigcerdà, que té els bolivians com a principal col·lectiu estranger.
Els alemanys, mentrestant, són els més habituals en un total de 15 localitats, mentre que els habitants del Regne Unit ocupen la primera posició a només 12 pobles de la demarcació. D'altra banda, els senegalesos són els més freqüents a Breda i Santa Llogaia d'Àlguema, mentre que a Queralbs la principal nacionalitat estrangera és la ucraïnesa.
A més, a Vila-sacra la primera posició està ocupada pels italians, a Susqueda pels polonesos i a Molló i Riells i Viabrea pels xilens. A Planoles, per la seva banda, la principal nacionalitat és la russa, mentre que la Pera i les Planes d'Hostoles destaquen pels seus col·lectius de portuguesos.
