Representants del professorat i de les associacions de mares i pares d'alumnes coincideixen en una cosa: en la indignació per no haver estat informats de les noves retallades del Departament d'Ensenyament. Les formes són, doncs, l'aspecte més criticat pels dos sindicats educatius majoritaris a Girona (Ustec·STEs i CCOO) i per la federació que representa més AMPA a Catalunya, la Fapac. Però les seves coincidències no acaben aquí, ja que també es mostren sensibles amb les dificultats generades per la crisi econòmica i reclamen saber de quina manera es planteja la Conselleria combatre el fracàs escolar.
L'endemà de fer-se pública la decisió del Govern de mantenir els barracons, afrontar l'augment d'alumnat amb la mateixa plantilla docent i aturar l'extensió del pla de digitalització de les aules, sindicats i Fapac van criticar durament el Departament d'Ensenyament i li van exigir explicacions.
La «manca de diàleg» de la Conselleria és el primer que va voler denunciar la presidenta de la Fapac a Catalunya, la gironina Imma Fuyà; qui va lamentar que dijous no els informés de les seves intencions, quan totes les federacons d'AMPAs catalanes es van reunir amb el Departament. «Aquest tema no es va tractar i no crec que ho hagin decidit aquest cap de setmana», va apuntar. Fuyà va interpretar el fet com una falta de respecte, ja que «estem representant 2.005 AMPA de tot Catalunya, gairebé el 70% de l'escola pública».
La presidenta de la Fapac va recordar que la LEC preveia destinar un 6% del PIB a educació, va assenyalar que l'any passat aquest índex va baixar un 0,1 i la inversió educativa es redueix un 10%; afegint que és molt superior en partides com la d'ajuts i subvencions, en les quals la baixada és d'un 70%.
Imma Fuyà va afirmar que «ens sembla molt i molt greu que les retallades es facin en educació, no sé com assoliran el seu repte contra el fracàs escolar». També va dir entendre que el fracàs escolar no té a veure amb aturar les noves construccions i que les circumstàncies econòmiques puguin obligar a frenar el pla de digitalització -projecte que la Fapac defensa, tot i haver-ne criticat les presses-; però també va considerar que «potser caldria veure en quins departaments es pot retallar més, em pregunto quina despesa ha portat aquesta posada en escena de la velocitat a l'àrea metropolitana de Barcelona o el protocol, les publicacions institucionals, els cotxes oficials...».
La secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Montse Ros, va criticar la Conselleria per prendre mesures d'aquest tipus sense tenir en consideració la part social; «no ens hem d'abocar a una legislatura d'autisme com l'anterior», va alertar. Ros va dir que el seu sindicat hauria estat disposat a parlar del pla de digitalització i a buscar solucions que no encareixin la situació, tot i ser defensors de l'1x1. «Volem programes d'innovació pedagògica de gran abast com aquest i d'altres -va explicar-, però en un moment de dificultat pressupostària no ve d'un any».
Professors i construccions
Pel que fa als barracons, Ros va reclamar inversió argumentant que «el sistema no pot continuar creixent -en referència a l'augment d'alumnes- sense que hi posin professors i construccions».
Un responsable d'Ustec·STEs a Girona, Enric Iberzala, va criticar el «mal començament» de la Conselleria d'Ensenyament i va exigir saber com combatrà el fracàs escolar. També es va mostrar d'acord amb què pot ser necessari aturar el pla de digitalització, però va considerar que abans d'estendre'l s'hauria d'haver estudiat i va demanar que «quan es generalitzi s'hauria de fer en condicions, amb els ordinadors adequats, la xarxa ben feta i els programes convenients». Pel que fa als barracons, Iberzala va trobar «molt fàcil criticar-los quan són a l'oposició».
