La Diputació de Girona és la que més diners destina a despeses no obligatories de Catalunya segons es desprèn dels primers resultats de l'estudi «Despesa dels municipis catalans en serveis no obligatoris 2003-2009». En concret l'ens gironí ha gastat 422,71 euros per habitant (mitjana del període 2008-2009). Mentre que en la relació a la despesa municipal total és Lleida la que realitza una despesa no obligatòria més alta en termes relatius (un 28,44%).
Per la seva part, els ajuntaments catalans inverteixen una mitjana de 301 euros per habitant, un 26% del seu pressupost, en despeses que no es deriven de les seves competències legals, de les quals un 11% corresponen a serveis que haurien de cobrir les administracions autonòmica i central.
D'aquesta manera, l'estudi posa en relleu l'esforç pressupostari que estan fent els municipis catalans per «assumir de forma constant i significativa la prestació de serveis més enllà d'aquells que la llei fixa com a obligatoris» .
Els serveis obligatoris per a tots els ajuntaments (n'hi ha que depenen de la mida del municipi) són, per exemple, l'enllumenat públic, els cementiris, la recollida d'escombraries, la neteja viària, el subministrament d'aigua potable, el clavegueram o la pavimentació i conservació de les vies públiques.
Unes altres despeses que assumeixen sense que la llei els hi obligui, però que són necessàries per a la població, es refereixen a matèria de seguretat i protecció civil, promoció social, sanitat, educació, cultura, infraestructures viàries, hidràuliques o agràries, indústria o turisme, entre d'altres.
D'aquesta manera, la despesa no obligatòria finança serveis continus i necessaris que no es poden deixar de prestar d'un dia per l'altre. Entorn al 85% de la despesa no obligatòria realitzada correspon a despesa corrent de serveis i activitats i aproximadament el 12% correspon a despesa de capital en infraestructures i equipaments.
L'informe, d'aquests primers resultats, concreta que dels 27 euros de cada 100 que un ajuntament destina a serveis no obligatoris, 11 es destinen a serveis que corresponen a una altra administració (despesa supletòria). Casos de despesa com els anomenats anteriorment són, per exemple, seguretat, hospitals o conservatoris de música o escoles d'adults, entre d'altres.
En canvi, el document assenyala que amb aquesta despesa s'aconsegueixn garantir la qualitat, equitat i eficiència en les serveis que s'ofereixen als veïns.
De la mateixa manera, un 60% dels recursos de capital que les diputacions posen al servei dels ajuntaments serveixen per finançar equipaments i infraestructures no obligatòries, però sí imprescindibles per als ciutadans.
Barcelona, l'última
La Diputació de Girona és la que destina una quantia més alta de recursos per persona (422 euros). La segueixen la de Tarragona (408 euros), Lleida (381 euros) i, finalment la de Barcelona (375 euros).
