L'ara romànica de la Catedral de Girona serà consagrada el proper mes d'abril de 2011 per quarta vegada, un fet històric, atès que les altres tres consagracions es perden en el temps: 1038, 1346 i 1939. L'ara s'ha de consagrar -o ungir amb oli- cada vegada que el presbiteri pateix alguna modificació, i actualment està en procés de remodelació.
El presbiteri
és l'indret situat al fons dels temples on es troba l'altar, un àrea reservada als clergues. El presbiteri de la Catedral de Girona es el va consagrar per primera vegada l'arquebisbe Guifré de Narbona l'any 1038 en el que vindria a ser l'acte d'inauguració de la catedral romànica, un llegat de la comtessa Ermessenda. La cerimònia es va repetir l'any 1346, a càrrec del bisbe Sanç de Tarragona, amb motiu de la inauguració de la catedral gòtica. A partir d'aleshores, el presbiteri -format per objectes litúrgics d'alt valor històric i artístic com són el retaule de plata en relleu, la Cadira de Carlemany i l'ara romànica-, va mantenir la seva unitat fins l'esclat de la guerra del 1936, quan aquestes peces es van traslladar a París per salvar-les de la crema d'esglésies. Recompost de nou, el presbiteri es va tornar a consagrar el 1939, aquesta vegada pel bisbe Josep Cartanyà. L'actual bisbe Francesc Pardo repetirà properament la cerimònia. Serà un diumenge encara per concretar, abans de Setmana Santa.
El nou presbiteri de la Catedral és una ampliació del vell. Una plataforma de fusta sostinguda sobre una sòlida estructura metàl·lica desmuntable, per no malmetre les tombes grafiades del paviment, suportarà el nou presbiteri des d'on els clergues oficiaran a partir d'ara la missa, més a prop i més a nivell dels fidels. La nova estructura s'estrenarà amb motiu de la quarta consagració, que serà un acte obert a tothom i inclourà una missa amb dedicació de l'altar a Déu. L'altar o ara s'ungirà amb crisma, que és un dels olis consagrats. Si l'altar no s'ungeix, no s'hi pot dir missa.
Segons va explicar ahir mossèn Jaume Julià, president del Capítol Catedralici, l'ampliació del presbiteri suportarà la Cadira de Carlemany, on només pot asseure's el bisbe, el retaule gòtic de plata repujada, i el baldaquí, també de plata repujada, sostingut sobre quatre columnes. Així mateix, hi haurà l'ambó, una mena de faristol d'estructura fixa des d'on es llegeixen les lectures durant la missa. L'ambó és nou, de ferro, i s'hi ha acoblat una peça que havia format part del cancell de la Catedral romànica. Segons Jaume Julià, el presbiteri s'ha hagut de reformar perquè estava pensat per fer les celebracions d'«esquena al poble», tai com es portaven a terme abans de la reforma litúrgica del Vaticà II. Les obres van començar fa quatre mesos i tenen un pressupost de 250.000 euros que són sufragats per la pròpia Catedral (80 per cent) i la Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques (20 per cent).
Aquesta quarta consagració serà ben diferent de les anteriors. Si la primera i la segona es van produir en el context de la societat profundament espiritual i religiosa de l'edat mitjana, quan la Catedral era el centre indiscutible de poder, la tercera va arribar sota l'auspici de les autoritats franquistes, després que la revolució popular destruís moltes esglésies i posés també en perill la mateixa Catedral. La propera consagració es produeix amb el temple convertit en un museu amb dos cents mil turistes anuals que paguen entrada.
