En el transcurs de la investigació sobre l'entramat societari d'empreses gironines que pactava les adjudicacions d'obra pública a la demarcació, la Guàrdia Civil hauria descobert el pagament d'un suborn al gerent de carreteres de Gisa a Girona, Jordi Vergé Heredia, efectuat pels directius de l'empresa Rubau Tarrés el 21 de desembre de 2010 en un aparcament de Barcelona situat entre el carrers Mallorca i Sicília. Com a estipendi hauria d'haver obtingut 60.000 euros però només en va percebre 35.000 perquè una empleada de la mercantil hauria errat comptant el feix de bitllets de 500. Aquest càrrec de Gisa ha participat en sis expedients d'adjudicació d'obres de Gisa entre el març de 2009 i l'octubre de 2010 per un import que superava els 8,5 milions atorgant els contractes a Servià Cantó SA, Xavier Alsina SA, Aglomerats Girona SA, Rubau Tarrés SA i una Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per Medio Ambiente Dalmau i Glauca Gestión del Paisaje.
El conseller delegat de Rubau Tarrés, Joan Mozo Llambi, hauria entregat els diners a instàncies del president de la mercantil, Josep Rubau Bosch i ara la Guàrdia Civil està investigant el patrimoni de Vergé per determinar quin és el "mètode de blanqueig" que utilitza.
La benemèrita considera que Xavier Esgleas Tarifa, apoderat de l'empresa Construcciones Rubau i Joan Mozo Llambi actuen com a coordinadors de les empreses conxorxades en aquesta trama d'adjudicacions i aprecia que Mozo Llambi, a part, és qui controla la influència davant les adminstracions públiques per tal d'assolir l'èxit dels pactes aconseguint, fins i tot, reconduir la conducta d'aquelles societats confabulades que tracten d'incomplir els acords convinguts.
En la tasca de coordinació Mozo Llambi se serveix de dos empleats de la mercantil, la cap d'estudis Anna Sánchez i un treballador del departament d'estudis, Josep Carreras, els quals s'encarreguen de donar suport a la resta d'empreses de la trama per a la realització de les propostes tècniques i econòmiques que han de presentar a les diverses administracions públiques.
L'Oficina Antifrau
En l'informe preliminar sobre l'afer d'alteració de preus en concursos i subhastes públiques que està investigant el Jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona en relació amb la trama empresarial vinculada a l'adjudicació d'obra pública s'ha detectat que hi havia un sistema de subhasta encobert per tal d'adjudicar els contractes a l'empresa que presentava l'oferta econòmica més propera a la mitjana.
Aquest fet permetia que les empreses que formaven aquest càrtel es presentessin de forma conjunta aconseguint que es condicionés la mitjana econòmica, que representava el 70% de la valoració. En base a això, les ofertes d'aquest entramat empresarial s'agrupaven a la baixa, al voltant del preu de licitació, de manera que condicionaven la mitja i afavorien una de les empreses del grup. Concretament, la que s'havia pactat d'avançat que es quedaria l'obra.
L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha detectat com a ?evidència que indica l'existència d'aquesta conxorxa empresarial un arranjament, suposadament pactat, on les societats Àrids Vilanna i Construccions Fusté no tan sols van coincidir en la mateixa oferta sinó que van presentar el mateix preu.
Procediments negociats
En l'informe s'observa com durant el període comprès entre 2009 i 2011 s'han realitzat tres procediments negociats sense publicatat on s'han convidat tres empreses en cadascun d'ells. A saber: Construccions Rubau, Aglomerats Girona, Rubau Tarrés, Agustí i Masoliver (AMSA), Xavier Alsina, Construcciones Fusté, Moviterra i Arico Forest. Totes concorren a les licitacions de manera conjunta aconseguint la pràctica totalitat de les adjudicacions.
Construcciones Rubau, Aglomerats Girona i Rubau Tarrés són també les adjudicatàries de totes les licitacions efectuades mitjançant aquest procediment, així com de 17 contractes menors.
En 25 procediments oberts d'obres a carreteres l'Oficina Antifrau ha detectat patrons de comportament coincidents en diferents expedients de contractació en relació amb la posició ocupada per diverses empreses i que podrien indicar l'existència d'acords entre aquestes. De fet, es descarta l'atzar com explicació d'aquest patró.
Com a colofó l'OAC manifesta que Construccions Rubau, Rubau Tarrés, Agustí Masoliver (AMSA), Aglomerats Girona, Moviterra, Servià Cantó, Construcciones Fusté i Xavier Alsina formen un càrtel empresarial que actuen a la demarcació coordinant-se entre elles per presentar-se a les licitacions públiques i aconseguir l'adjudicació dels contractes.
Pactes per telèfon
En les converses telefòniques es desprèn la manera en com es forgen els acords per mercadejar els contractes i alterar els preus. Com exemple hi ha la conversa mantinguda per Joan Mozo amb un tercer on aquest li comneta "ja ens repartim els de Girona, tu inclòs". En una altra de les converses també s'observa com Mozo parla amb Esgleas qui li etziba "tu vas dir que preferies que s'intentés respectar els ajuntaments que es poguessin (...) no trobava lògic que tu estiguessis a les autopistes ni que jo estigui a l'Ajuntament de no sé quin collons de poble, que tots els pobles són teus".
Els conflictes entre empreses també passaven factura al càrtel com així posa de manifest una altra conversa mantinguda per Mozo i Esgleas on el primer considera que tots els asfaltadors s'han de posar d'acord per "fer passar pel tub" a Dragados i acceptar el pacte proposat.
En una altra de les converses telefòniques intervingudes per la Guàrdia Civil, Esgleas també evidencia per telèfon els obstacles que s'han de vèncer per treballar a la demarcació: "Tot el món sap que ningú po entrar a Girona perquè hi ha molt poques pedreres i les tenim controlades (....) en els últims dotze anys s'ha muntat una planta d'aglomerat mòbil a la província de Girona previ pagament d'impost revolucionari per deixar-la muntar".
