El cost salarial mitjà d´un treballador a Girona es va situar l´any 2009 en 35.889 euros, cosa que suposa un creixement del 48% respecte a la dada de l´any 2000. Només Tarragona (+51,6%) presenta uns registres més elevats a tot l´Estat. Ho constata un estudi de la fundació de les caixes d´estalvis (Funcas), que també revela com la productivitat de l´economia gironina va créixer menys d´un 13% en aquest període, per sota l´evolució del PIB (18,6%).

Tot i estar situat en la part alta del rànquing provincial de costos salarials -és la vuitena demarcació on són més elevats-, Girona encara queda lluny de les províncies basques (Biscaia, 46.829 euros; Àlaba 41.333 euros; i Guipúscoa 41.333), o de Barcelona (39.804 euros). A l´extrem contrari trobem Almeria, amb un cost salarial mitjà de 25.598 euros i que ha augmentat menys d´un 30% en 9 anys.

Segons el Balanç Econòmic Regional de les caixes d´estalvis, la productivitat gironina ha crescut un 12,39% entre els anys 2000 i 2009. El rànquing estatal l´encapçala Castelló (31,94%), seguit de Tarragona (25,59%).

Salaris i productivitat

L´avanç de la productivitat a Girona es queda 30 punts per sota l´evolució dels costos salarials de l´última dècada, la qual cosa demostra que ambdós conceptes estan clarament desvinculats.

Això passa a Girona, però també en el conjunt de l´Estat: Només un 4,1% dels treballadors assalariats percep una remuneració en funció del volum de producció o venda, mentre que un 6,7% ho fa segons el nombre d´hores que desenvolupa durant la seva tasca professional, segons les últimes dades disponibles corresponents a 2009 de l´Enquesta de Qualitat de Vida a la Feina (ECVT), elaborada pel Ministeri de Treball i Immigració.

Segons l´ECVT, només un 1,9% dels treballadors per compte d´altri té fixat el seu salari segons les hores treballades i el volum de producció. En ple debat sobre la proposta de la cancellera alemanya, Angela Merkel, de vincular els sous exclusivament a la productivitat, la majoria dels assalariats ( 87,2%) percep un salari fix pel seu treball, percentatge que s´eleva al 93,5% dels funcionaris.

Mentrestant, el 47,5% dels autònoms sense assalariats vincula els seus sous al volum de producció i només el 23,8% té un salari invariable. Per la seva part, el 53,5% dels treballadors en negoci familiar o cooperatives percep una remuneració fixa, mentre que el 23, 5% estableix el seu salari en funció de la producció, i un 10,9% combina aquesta variable amb el nombre d´hores treballades.

Els treballadors qualificats en agricultura i pesca i els dedicats a la direcció d´empreses i de l´Administració Pública s´erigeixen com aquells que més vinculen el seu sou a la producció, amb un 42,9% i un 39,5%, respectivament. Un 37,7% dels primers compta amb un salari aliè a variables, mentre que per als segons, el percentatge ascendeix al 37,7%.

En la banda oposada, la majoria dels empleats administratius perceben la seva remuneració de manera fixa (88,6%), i només un 6,3% té un salari en funció del volum de producció.