El conseller d'Interior, Feliu Puig, va declarar fa poques setmanes que l'abordatge de la regulació de la prostitució havia d'anar precedit d'un debat de país. El debat, com a mínim a Girona, està permanentment obert sobretot arran de fenòmens tan polèmics com la presència constant -ara han reviscolat, gràcies al bon temps- de prostitutes a les carreteres. I ahir va ser el dia que Puig va triar per anunciar que el Govern està preparant una normativa per combatre la prostitució a les carreteres i als carrers dels municipsi de Catalnya, i que permetrà incoar sancions administratives tant a les persones que l'exerceixen com als clients. El conseller va imprimir a més un fort component moral a aquesta política en incidir que cal lluitar contra la idea de la normalització de la prostitució en tant que professió.

Les reaccions no es van fer esperar per part dels representants polítics dels territoris més afectats pel conflicte que causa la presència de prostitutes a la via pública. Els presidents dels consells comarcals de l'Alt Empordà i la Selva, Consol Cantenys i Jordi Gironès, van aplaudir la voluntat del Govern per impulsar mesures que permetin eradicar la prostitució de carretera. Tots dos, però, van reclamar també que l'anunci del conseller Puig "no es quedi en un titular" i que el problema s'abordi "amb mà de ferro". Les carreteres que encapçalen el rànquing de la prostitució a l'aire lliure a Girona estan precisament en aquestes comarques: la N-II sobretot a l'Alt Empordà, la C-35 a la Selva, la C-260 entre Figueres i Roses o carreteres locals com la Gi-623 entre Orriols i Viladamat o la GI-555 entre Mallorquines i Massanes.

En una resposta a la interpel·lació parlamentària del diputat de C's Jordi Cañas, Puig va exposar que la intenció de la Generalitat és que els Mossos d'Esquadra sancionin tant prostitutes com clients, i que la nova normativa prohibeixi que les noies parin a peu de carretera a tot Catalunya, superant així les ordenances municipals. "Si la problemàtica s'aborda a nivell de país, serà més fàcil d'atacar", va considerar l'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas (CiU). La Jonquera va ser el primer municipi de Girona que va intentar sancionar administrativament ?l'exercici i la contractació de prostitutes als carrers. Es van posar centenars de multes però se'n van cobrar molt poques, i els qui van pagar eren sempre clients. La mesura s'ha mig aparcat per manca d'eficàcia, però des de la Jonquera s'ha insistit sempre que, malgrat tot, ha servit per foragitar les professionals del sexe dels indrets més a la vista. Així també va passar a Vidreres: l'anunci de multes va fer desaparèixer les prostitutes.

Puig va explicar que, després de les eleccions municipals, també es revisarà la regulació del 2002 en col·laboració amb els ajuntaments per fer un pas endavant en el control, seguiment i lluita contra la prostitució en establiments, i per oferir noves alternatives de formació, inserció laboral i assistència a les víctimes de l'explotació sexual. I és que precisament va ser el darrer govern de CiU el que, entre 2002 i 2003, va impulsar i aprovar tant la regulació dels bordells com la redacció d'ordenances municipals pensades perquè els municipis poguessin actuar en relació amb l'obertura de locals de pública concurrència destinats a l'exercici de la prostitució.

L'entrebanc del Codi Penal

Puig va lamentar que algunes mesures a emprendre per intentar reduir o limitar l'exercici de l'activitat estiguin en mans de l'Estat i no de la Generalitat. Això és tradueix en la impossibilitat de prohibir la prostitució ja que aquesta iniciativa caldria recollir-la en el Codi Penal, que tanmateix sí contempla com a delictes el proxenetisme, l'explotació i la persecució sexual. I és que Puig va advertir que cal lluitar contra la idea que la prostitució pot ser una feina, motiu pel qual va advocar per articular "noves respostes, alguna regulació i un abordatge més intens d'aquesta problemàtica". Així, abans que regular la prostitució voluntària, la prioritat del Govern expressada per Puig és la persecució del crim i minimitzar la relació entre marginalitat i explotació sexual. Tot i això, Puig no va descartar enfocar el tema des d'un punt de vista laboral, però "més endavant".