En política, tant en la nacional com en la internacional, només qui té conviccions i està disposat a fer-les valdre pot arribar a triomfar. I, al cap i a la fi, la ?guerra -també contra el terrorisme islàmic- no deixa de ser la continuació de la política amb un altre instrumental.

A inicis de segle XXI, prenent el relleu a les dicotomies ideològiques del temps de la Guerra Freda, hi ha dues grans conviccions en conflicte. Per una banda, la dels qui creuen en la perfectibilitat de les societats democràtiques -tot i els atzucacs socioeconòmics a què sovint es veuen abocades- i en les possibilitats d'un imperfecte sistema de relacions internacionals fonamentat en la cooperació. De l'altra, la dels qui aspiren a derrotar ambdues conquestes del procés civilitzatori per tal d'instaurar el regne de déu a la terra; el califat, en aquest cas.

En la pràctica trobem, enmig d'aquesta antinomia, multitud d'altres problemes -des dels drets humans a la Xina o els riscos de l'energia nuclear al Japó fins a la fam i les guerres a l'Àfrica passant per les crisis financeres i l'erosió dels Estats del Benestar. Tanmateix, des del setembre del 2001, i gràcies a la plasticitat brutal de l'atac contra les torres del World Trade Center, el conflicte entre Estats Units i Al-Qaeda, entre Occident i l'islamisme radical, ha esdevingut una clau de volta dels esquemes interpretatius entre especialistes i responsables polítics. No sempre ha estat així entre les ciutadanies respectives. Tot i l'evidència aportada per centenars d'atemptats -algun de ben proper- una part significativa de les opinions públiques es resisteixen a reconèixer l'amenaça que comporta el terrorisme jihadista. No és el cas de l'opinió nord-americana. La convicció ciutadana facilità la continuïtat en les polítiques exteriors entre les administracions Bush i Obama, en la definició dels enemics i en l'adopció d'estratègies de confrontació de llarga durada. L'altra cara de la moneda ha estat la neutralització de les crítiques i l'admissió molt matisada dels errors comesos, des de Guantánamo a l'Iraq. Un cert grau d'unanimitat resulta imprescindible per vèncer. És el ciment que fa possible la combinació dels instruments d'intervenció: la intel·ligència, la diplomàcia, l'operació militar.

La determinació de les societats en conflicte a guanyar-los és fonamental. Al davant, però, continuem tenint un oceà d'incerteses. Quan escric aquestes ratlles el dòlar puja i el petroli baixa. No sé si quan vostès les llegeixin la tendència serà la mateixa. Més enllà dels efectes sobre l'economia n'hi haurà, del cert, en altres àmbits. Obama podrà fer front al seu fracàs en l'agenda interior tot posant l'èmfasi en la determinació mantinguda en la lluita contra el terrorisme islàmic. Ossama, amb la seva resistència martirial, haurà guanyat el cor de no pocs musulmans. Alguns d'ells, probablement, entre els protagonistes de les onades democratitzadores que estan tenint lloc a tot el món àrab, des del Magreb al Máshreq, i que, fins ara, havien mostrat una quasi completa indiferència per l'agenda jihadista. Un cos llançat al mar pot fer reviure conviccions que estaven mig mortes.