En esport i en política, sempre que hi ha grans victòries hi ha també grans derrotes. És llei de vida, com també ho és que siguin els vencedors els que copin les portades de diaris i informatius. Dels derrotats -alcaldes desallotjats, candidats que no han complert les expectatives que tenien...- ningú se n'ocupa i això és un greu error, perquè sovint la derrota no està excenta de poètica.

A Girona, per exemple, la derrota té cara de dona. La de Pia Bosch, per descomptat, ja que ha sigut amb ella de cap de llista que el PSC ha perdut per primera vegada l'alcaldia. Però la de Blanca Palmada sobretot, líder i cap de llista d'una ERC que ha passat de tenir quatre regidors i formar part de l'equip de govern en l'anterior mandat, a convertir-se en una força extraconsistorial. De gairebé el 13% dels vots emesos el 2007, a fregar el 5% diumenge passat.

També és femenina la derrota a la ciutat veïna de Girona, Salt. Iolanda Pineda, alcaldessa els darrers quatre anys després d'arrabassar- l'alcaldia en 2007 al democratacristià Jaume Torramadé, ha vist com la llista del PSC que tornava a liderar passava de 9 a 6 regidors, i com el seu íntim enemic Torramadé torna a l'alcaldia. Derrota sobre derrota, Pineda ha hagut de veure així mateix com entrava al consistori saltenc amb tres regidors PxC, cosa que li ha sabut gairebé tan greu com perdre l'alcaldia. La derrota també ha vingut a Salt, com a Girona, vestida d'ERC -una constant a tot Catalunya-, partit que ha quedat fora del consistori després d'haver sigut soci de govern durant diversos mandats, tant de CiU com del PSC. No ha arribat ni el 4% dels vots. Francesc Canet, un altre il·lustre d'ERC, no ha aconseguit ni el 8% dels vots a Figueres i es podria retirar de la política municipal.

A Roses s'ha produït una revenja semblant a la de Salt, i la derrotada ha sigut Magda Casamitjana (PSC). El problema és que Carles Pàramo, a qui havia tret de l'alcaldia amb pacte a quatre, ha dut CiU fins els 9 regidors i es perfila com a més que segur alcalde.

Si de retorns a l'alcaldia parlem, el de Marigó (PSC) a la de Blanes ha significat la derrota de l'actual alcalde, el convergent Josep Trias, que ha perdut més de 10 punts respecte les eleccions de 2007, que li han suposat perdre alhora dos regidors. I l'alcaldia de Blanes, per descomptat.

Menys traumàtic li haurà sigut perdre a Lluís Postigo, (Entesa) exalcalde de Llagostera, doncs en les anteriors eleccions ja havia sigut derrotat per Fermí Santamaria, com ha tornat a ocòrrer ara. La derrota, però ha sigut tan abultada -CiU obté amb Santamaria 10 dels 13 regidors- que a tot un exdiputat com Postigo li ha de doldre.

El tripartit s'ensorra

Castellò d'Empúries és l'alegoria del que han sigut les eleccions municipals: ensorrament del tripartit, si bé en aquest poble estava format per ERC, ECE I PP. La ERC de Salvi Güell, alcalde fins ara, es queda amb dos regidors, el PP amb un, i ECE-EPM també amb un. Els ha passat factura haver pactat amb la trànsfuga maria Dolors del Fresno.

Palafrugell va viure diumenge una nova victòria del PSC, amb una llista encapçalada de nou per Juli Fernández. El gran derrotat no ha sigut en aquesta ocasió ERC sinó Entesa. La retirada de l'emblemàtic Lluís Medir ha sigut una càrrega massa pesada, i la seva substituta Núria Rivas ha obtingut únicament tres regidors, perdent-ne per tant 3 respecte 2007.

El Baix Empordà deu ser terra pròdiga en derrotes, doncs també s'hi ha abonat Ricard Herrero a Santa Cristina i Pere Albó a Sant Feliu de Guíxols, tots dos del PSC.

Herrero perdrà l'alcaldia a mans de Josep Llensa per només 42 vots, però les derrotes ajustades no deixen també de ser derrotes, potser inclús més doloroses. Aquests 48 vots han significat al PSC pedre un regidor i a CiU guanyar-lo.

Pere Albó, per la seva banda, ha tastat la derrota a causa dels 8 punts perduts en porcentatge de vot que li han suposat passar de 7 a 5 regidors. El triomf ha sigut per un altre Albó, Joan Alfons (CiU), que amb el seu retorn ha la política municipal ha retornat així mateix a l'alcaldia.

Dolors Padilla (PSC), alcaldessa -encara- de Platja d'Aro ha rebut un fort disgust en veure com el seu rival Giraut (CiU) es quedava a les portes de la majoria absoluta.

L'amarg sabor de la derrota el coneix també Lluís Coll, de la UPM de Torroella de Montgrí. Els sis regidors obtinguts en 2007 havien convertit aquesta força en la segona del municipi, ben a prop de la primera, CiU, que tenia el mateix número d'edils. A partir dels comicis de diumenge, UPM tindrà només 3 regidors, un daltabaix proporcional al que ha tingut en proporció de vots, que en 2007 havia sigut del 31,8% i abans d'ahir va ser del15,4.

Jordi Bosch, Barraca, va continuar amb la Plataforma Progressista de Banyoles la davallada iniciada quatre anys enrere, i es queda només amb un regidor -ell mateix- i un paupèrrim 7,9% de vots.

El nou cap de llista del PSC a Olot no va ser una excepció a la tònica general dels seus correligionaris arreu de Girona i de Catalunya. El nou candidat socialista, Josep Guix, no va poder evitar que el govern de la capital de la Garrotxa tornés a mans de CiU després de tres eleccions seguides que amb Lluís Sacrest guanyant-les pel PSC. Tres regidors menys que en 2007 -de 9 a 6-, combinats amb tres regidors de més per CiU parlen per si sols de la debacle garrotxina del PSC.

A Ripoll els grans derrotats són dos, els mateixos que formaven el bipartit al govern municipal: ERC i PSC, encapçalats per Teresa Jordà (alcaldessa) i Enric Pérez respectivament. Tos dos partits han perdut un regidor, suficient per enlairar el convergent Jordi Munell a l'alcaldia, ja que CiU ha obtingut un edil més que fa quatre anys, arribant als 9.

No es pot acabar de parlar de derrotats sense fer esment de Joan Planella a Puigcerdà, que posa fi a 20 anys d'hegemonia d'ERC a la capital de la Cerdanya. Aquest cop Planella es presentava per Endavant Cerdanya i ha passat de 7 a 4 regidors. CiU ha aconseguir la majoria absoluta amb 10.

Tots representen la cara fosca de les eleccions. Però ells i els vencedors haurien de tenir present sempre el que va deixar escrit José Saramago: "La derrota té una cosa positiva: mai no és definitiva. En canvi, la victòria té una cosa negativa: mai és definitiva".