El passat mes de febrer, el Museu Dalí de Figueres va impressionar el món de l'art comprant a Christie's l'esboç La mel és més dolça que la sang per 4,7 M?, rècord històric mundial d'una obra de Salvador Dalí. Només 24 hores després, el rècord va saltar pels aires quan un particular sense identificar va pagar a Sotheby's 16 M? pel Retrat de Paul Eluard. O el món s'ha tornat boig o Dalí cotitza més a l'alça que l'or. Aquesta vegada ha tornat a ser el Museu Dalí qui ha batut el seu propi rècord, tot just tres mesos després, pagant 7,8 M? per una obra que perseguia des de feia 7 anys: Elements enigmàtics en un paisatge, pintat per Dalí l'any 1934, a l'edat de 30 anys. Aquesta obra, que reflecteix un inconfusible paisatge empordanès, ha batut el propi rècord del museu Dalí, i queda com el segon "Dalí" més car de la història, després del Retrat de Paul Eluard.

Elements enigmàtics en un paisatge és un oli sobre fusta de l'època en què Dalí estava plenament integrat al grup surrealista, encapçalat per André Breton, que aquell mateix any va intentar expulsar el pintor de Figueres. També va ser ?l'any de la primera exposició de Dalí als Estats Units, a Nova York.

Un cel lluminós

Sota un cel d'una lluminositat intensa, Dalí va pintar la figura del pintor Vermeer de Delft, artista que el va fascinar des de ben petit. A la part dreta de l'obra veiem l'infant Dalí, vestit de mariner, que sosté un cèrcol i un os, i, al seu costat, asseguda d'esquena, trobem la figura d'una dida feinejant. Unes muntanyes al fons que recorden el Montgrí, uns xipressos en fila, una torre de defensa medieval i el campanar d'una antiga església completen el paisatge, inconfusiblement empordanès. No passa inadvertida una figura espectral, embolcallada en una mena de llençols, un dels elements enigmàtics, juntament amb el Ying i el Yang.

Dalí va presentar l'obra al premi Carnegie de Pittsburg i va rebre una menció especial d'honor. La peça s'havia exposat el 1941 al Moma i el 1999 al Guggenheim de Nova York, la qual cosa aporta pistes per identificar l'anterior propietari, que ha preferit restar a l'anonimat, segons la Fundació Dalí.

El director artístic del Teatre-Museu, Antoni Pitxot, i la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, van dir ahir que aquesta obra suposa una "gran contribució a la col·lecció" i és un dels quadres "més importants" que posseeixen de l'artista, la qual cosa explica que hagin estat des del 2004 intentant convèncer el seu propietari perquè el vengui. Segons Aguer, el problema no era el preu, sinó que "no volia vendre".