Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l'alba ens ha trigat, com és llarg d'esperar un alçament de llum en la tenebra!", escrivia Salvador Espriu en el seu Inici de càntic en el temple (popularitzat per Raimon). Els catalans que van patir dolorosament la negació absoluta del nostre país saben com en va ser de llarg esperar la recuperació del Parlament de Catalunya, símbol del camí, llarg i gasiu, cap a un exercici creixent de l'autogovern.

El Parlament de Catalunya va celebrar la seva primera sessió el 6 de desembre de 1932, a l'empara de l'Estatut d'autonomia aprovat aquell mateix any. Va aturar-se el 1934 quan el govern de la República va suspendre l'autogovern. Va tornar a funcionar el 1936 i fou clausurat el 1939 quan el règim de Franco va derogar l'Estatut i va fer desaparèixer la Generalitat. S'obria llavors un parèntesi de més de quaranta anys de negació del dret a l'autogovern; amb raó s'exclamava Espriu: "com és llarg d'esperar".

El Parlament va tornar a funcionar el 1980; fa doncs 31 anys. Potser la gent de menys de 45 anys no té gaire memòria personal del que suposava la seva inexistència, igual que no en tenen de la dictadura en general. I alguna cosa no devem haver fet correctament quan avui no es valoren ni el Parlament ni el conjunt de les institucions democràtiques, senyal que no hi ha una consciència prou clara del que significa la seva absència. Més aviat s'ha estès la convicció que la democràcia és un sistema utilitari que només es legitima quan ens resol els problemes o, encara pitjor, quan ens dóna la raó. Quantes vegades no hem escoltat algú que es queixa d'una resolució, administrativa o judicial, contrària als seus interessos, i que remata la seva queixa amb la frase "això ni és democràcia ni és res!".

La democràcia no consisteix que ens donin la raó, perquè en un conflicte la raó que es dóna a uns es pren a uns altres. La democràcia és una forma d'organitzar la convivència basada en l'elecció dels governants, la llibertat d'acció política individual i associada, l'imperi de la llei i el dret a defensar els propis interessos pel sistema de convèncer els altres o de pactar-hi. I basada també en el respecte de les minories, que no és el mateix que la seva imposició sobre la majoria, justament el que s'intenta quan es bloquegen els accessos a un parlament. La nostra democràcia és infinitament millorable, però tanmateix preferible al model de "democràcia real" que donaria el poder a l'assemblea autoconvocada d'una minoria.