La meitat dels assalariats de les comarques gironines cobren, en el millor dels casos, un salari brut que no sobrepassa mil euros. Segons el darrer informe de nivells salarials de l'Agència Tributària -elaborat amb dades del 2009-, a la demarcació hi havia uns 160.000 contribuents (gairebé la meitat del total) amb salaris situats per sota dels mil euros. El percentatge de mileuristes gironins coincideix amb el del conjunt de l'Estat i és lleugerament inferior al de catalans, que ronda el 45%.
A l'extrem contrari, trobem 2.050 gironins que cobren més de deu vegades el salari mínim interprofessional (SMI, situat en 624 euros al mes), cosa que els reporta uns ingressos bruts anuals mitjans de 125.895 euros.
Salaris per sota de la mitjana
La retribució anual dels assalariats gironins es va situar en 18.273 euros, per sota la mitjana estatal de 19.085 euros. I això que diverses estadístiques situen Girona entre les demarcacions amb major renda per càpita de l'Estat.
Un dels fets que contribueix a situar el salari mitjà per sota de la mitjana és el pes del sector de l'hostaleria, que concentra la seva activitat durant els mesos d'estiu i en caps de setmana.
Aquest sector ocupa més del 10% dels assalariats de la demarcació, que reben unes percepcions salarials mitjanes lleugerament superiors als 10.000 euros.
A l'altre extrem trobem els treballadors gironins del sectors financer i assegurador, amb uns ingressos anuals propers als 30.000 euros.
Madrid, al capdavant
Atenent a la retribució anual, els assalariats madrilenys són els treballadors de l'Estat que perceben un sou mitjà més alt, amb 24.583 euros bruts a l'any, seguits dels barcelonins (22.280 euros), i dels contibuents de Ceuta (21.775), Melilla (21.379), Saragossa (20.282), Guadalajara (20.211), Burgos (20.043), Valladolid (19.943) i Astúries (19.824). Girona ocupa el lloc 17 del rànquing provincial.
Per contra, els salaris anuals més baixos corresponen a Jaén -on els treballadors per compte aliè perceben de mitjana 13.394 euros bruts-, Huelva (13.519 euros), Almeria (14.069), Còrdova (14.439), Badajoz (14.519) i Càceres (15.178).
Joves i dones
L'informe de l'Agència Tributària també permet constatar que els trams d'edat més joves són els que compten amb els salaris més baixos. Així, els gironins menors de 18 anys, declaraven el 2009 uns ingressos salarials de 2.924 euros anuals, mentre que el tram d'edat comprès entre els 18 i els 25 anys, tenia un salari mitjà de 8.396 euros.
L'elevat atur juvenil (ronda el 40%), el fet que alguns joves només treballin durant els mesos d'estiu per combinar-ho amb els estudis, i la proliferació de contractes temporals i a temps parcial explicarien aquest nivell d'ingressos.
Les percepcions salarials a Girona es van incrementant amb l'edat, fins arribar a la cinquantena. Així, el tram amb els sous més elevats és el que va dels 46 als 55 anys, que declaren salaris de 23.575 anuals. A partir dels 55 -en els darrers anys han proliferat les prejubilacions- els ingressos tornen a baixar.
Segons Hisenda, el sexe també influeix en els salaris. A Girona, les dones tenien l'any 2009 un salari mitjà de 15.852 euros, mentre que el dels homes era de 20.262. La major taxa d'activitat masculina explicaria, en part, aquestes diferències.
En el conunt de l'Estat, la retribució mitjana anual dels homes se situa en 21.433 euros, mentre que en el cas de les dones no supera els 16.110 euros, fet que suposa una diferència de gairebé el 25% entre els dos sexes (a Girona és del 21,7%).
Per territoris, les treballadores madrilenyes són les més afectades per aquestes diferències salarials de gènere ja que en aquesta comunitat la bretxa arriba als 7.965 euros anuals, seguides de les asturianes (6.599 euros), càntabres (6.233 euros) i catalanes (6.181 euros). En el sentit contrari, les canàries són les que pateixen una menor discriminació salarial (amb una diferència de 3.044 euros), juntament amb les extremenyes (3.493 euros), i les castellanomanxegues (3.890 euros).
