Les platges de la Costa Brava podrien arribar a retrocedir fins a 80 metres d'aquí a l'any 2050 a causa dels canvis en la direcció de les onades, segons un estudi de l'Observatori de la Sostenibilitat, un organisme que compta amb el suport del Ministeri de Medi Ambient, la Fundació Biodiversidad i la Universitat d'Alcalà. Segons les dades de l'Observatori, s'ha detectat una tendència de gir horari en els onatges, de manera que la direcció predominant tendeix a ser cada vegada més oriental. Aquesta variació depèn de l'alçada de les onades i de la seva direcció quan arriben a la costa.
Les platges de la Costa Brava són, en tot l'Estat, les que es poden veure més afectades per aquest tipus de retrocés, basat en els canvis i direcció de les onades. En total, podrien retrocedir uns 80 metres, mentre que les altres zones afectades per aquesta circumstància poden ser les illes Balears i les Canàries, on el retrocés pot arribar fins als 70 metres. A la resta del litoral estatal, el retrocés podria arribar a uns 20 metres.
I és que les onades, al costat del vent i de la marea meteorològica, són elements que tenen molt a veure amb el canvi climàtic, i les onades, especialment, són el principal "agent moldejador" de la costa. Això vol dir que qualsevol variació en la seva intensitat, direcció o angle d'abordatge tindrà efectes no només sobre la morfologia de la costa i els processos de transport de sediments, sinó també sobre la funcionalitat i estabilitat de les infraestructures que es troben situades a la costa.
A banda dels efectes que puguin tenir els canvis en la direcció de les onades, la Costa Brava també experimentarà una disminució energètica de l'onada mitjana.
En canvi, pel que fa al retrocés que poden experimentar els litorals de tot l'Estat a causa de l'augment del nivell del mar, la Costa Brava està en un perill molt menor. En aquest cas, les platges del litoral gironí podrien retrocedir entre 12 i 15 centímetres cada any. Això voldria dir que, al litoral mediterrani, el retrocés mitjà que s'espera serà de vuit metres d'aquí al 2050. En canvi, les platges de l'Atlàntic (especialment les de Galícia i les d'Astúries) són les més vulnerables davant de l'augment del nivell del mar. En aquestes zones, el retrocés pot arribar, de manera "molt probable", fins als 15 metres el 2050.
L'estudi, d'altra banda, destina un apartat específic a l'estudi del cap de Creus. Segons assenyalen, en aquests moments hi ha una "elevada diversitat" d'espècies en diverses àrees, tenint en compte, a més, que les varietats observades a 190 metres de profunditat són molt diferents a les que hi ha a la superfície. La seva principal espècie és el corall madrepora oculata, que reuneix moltes especies al seu voltant. La presència de nombrosos cables i restes d'aparells de pesca, però, mostren l'impacte de l'activitat pesquera en aquesat àreea. De fet, segons apunten, moltes comunitats subaquàtiques van ser destruïdes a causa de la pesca d'arrossegament, i les que han pogut sobreviure ha estat perquè eren inaccessibles.
