Centenars de persones van trobar-se ahir a les portes de l'ajuntament de Lloret de Mar al punt del migdia per mostrar el seu rebuig a l'agressió que va acabar amb la vida de l'adolescent A.M. la matinada de diumenge passat. L'acte també va ser una abraçada col·lectiva a una família destrossada. Els pares del menor, un matrimoni britànic que viu al municipi des de fa més de 30 anys i que hi ha regentat diversos locals -des de fa uns mesos el Route 66, al passeig marítim- va comparèixer en l'acte acompanyats de la seva filla petita. Visiblement emocionats però força sencers, van rebre una allau de mostres d'afecte, moltes de la mà dels adolescents amics del seu fill, que els van entregar cartes i missatges de condol.

Els representants de l'ajuntament lloretenc van prendre part també del minut de silenci i van intentar transmetre un missatge de tranquil·litat. L'alcalde, Romà Codina (CiU), va qualificar el crim de «cas aïllat» i d'episodi «inevitable» en un municipi on, cada any, passen un milió de turistes. Si bé les declaracions del batlle cauen pel propi pes de la lògica, veïns de la zona on va ocórrer el crim, el carrer Torrentó, van explicar ahir que fa més d'una setmana que demanen una reunió amb l'alcalde per buscar solucions a les bretolades i el mal ambient que assoten la zona, propera a l'avinguda Just Marlès -on es concentra gran part de la festa nocturna de Lloret-, lloc de pas cap als hotels i que compta amb una discoteca, el Venga, que els veïns titllen de molt molesta i sorollosa.

Codina, però, va admetre que la seguretat ciutadana és un dels afers que més preocupen a Lloret i que no s'hi escatimen esforços perquè forans i autòctons trobin els carrers tranquils. El municipi compta amb una plantilla de 100 policies locals i la presència d'agents al carrer, tant per part del cos municipal com dels Mossos d'Esquadra, és notable a les nits. Malgrat això, l'afluència massiva de gent molt jove i l'accessibilitat a l'alcohol fan sovintejar els conflictes i els avalots a la via pública, i també a uns hotels que, any rere any, rebaixen preus per acontentar els touroperadors fins a consolidar tarifes de pocs euros diaris per la pensió completa.