27 anys de canvis en la fisonomia del paisatge de les comarques gironines. Ciutats que es dispersen cap a l'exterior, nuclis de litoral descentralitzats i poblacions rurals que multipliquen el seu espai urbanitzable. Aquesta és la base sobre la qual ha treballat Juli Valdunciel, geògraf, professor i investigador de la UdG, que el mes passat va presentar la seva tesi doctoral, Paisatge i models urbans contemporanis. Les comarques gironines (1979-2006): Del "desarrollismo" a la globalització.

Segons Valdunciel, d'una banda s'ha passat d'un model de ciutat compacta a un de més dispers en el medi rural. A partir de meitat dels 80, sobretot els 90, i gràcies sobretot als cotxes i les tecnologies, la població va començar a buscar l'habitatge fora de les ciutats, en part perquè aquestes zones oferien uns preus més econòmics. Partint de l'anàlisi de 522 plans parcials d'urbanisme gironins aprovats al llarg de gairebé 30 anys, l'estudi conclou que aquest és un tret comú al conjunt de la demarcació. D'altra banda, la tesi també posa èmfasi sobre un altre tipus de canvis, que són els que s'han produït a la costa. Segons Valdunciel, les estructures històriques, amb pobles de costa amb ports naturals, ben acotats, han quedat dislocades. Els pobles que estan entre platja i muntanya es van transformar i diluir, fent que el paisatge tradicional perdi la seva identitat.

Així doncs, des del punt de vista del paisatge urbà mateix, aquests pobles queden desfigurats. Al medi natural l'impacte també és molt gran, amb operacions sobredimensionades principalment pel consum del sòl.

L'autor de la tesi va deixar clar que el que ha passat en els darrers anys, amb la crisi ecònomica, no entra dins l'estudi perquè es va tancar l'any 2006. Tot i això, el geògraf sí que va voler expressar la seva opinió al respecte: "Alguns plans dels anys 90 van atribuir a molts pobles una gran quantitat de sòl urbanitzable, que en relació amb el que hi havia era excessiu. A vegades els promotors, als municipis petits, adquirien els terrenys que eren rústics, i després anaven als ajuntaments perquè els requalifiquessin i les empreses poguessin fer operacions d'aquestes residencials. Llavors es modificava el pla d'urbanisme del municipi i se'ls feia una mica a la carta, perquè es pensava que això portaria llocs de treball i riquesa pel municipi". afirmava Valdunciel.Per a l'autor, existia el problema de fons de l'urbanisme com a motor econòmic, amb molts municipis molt dependents. "Tothom remava una mica en aquest sentit, empreses per una banda, ajuntaments per l'altra, i la demanda també anava cap a l'ambient rural. Es podria dir que hi va haver una mena de canvi cultural, cosa que també esmento a les conclusions", va constatar.

La tesi reflecteix que el punt d'inflexió, en aquest sentit, va ser l'entrada a la Unió Europea. "Fins al 1985 es va viure una època d'estancament perquè es venia d'una crisi i d'un canvi polític. Amb la inclusió a la UE, van arribar les inversions. Des del 86 fins al 92 hi va haver el primer boom, després hi va haver un petit recés fins al 95, i des de llavors fins els principis dels 2000 es va entrar a la fase aquesta de la famosa bombolla. Ara hi ha hagut una aturada forçada per les circumstàncies", afirmava Juli Valdunciel.