L'oci nocturn a Lloret és orgànic: els turistes són l'expressió del batec de la nit i l'artèria que representa l'avinguda Just Marlès no fa més que distribuir-los arreu a un ritme que varia de pulsacions amb el transcurs de les hores. Malgrat això, resulta imprevisible endevinar-ne el comportament i és en aquest punt que pren rellevància el reforç policial que s'ha posat de manifest després dels aldarulls de la matinada de dilluns.

És dimarts i els estrangers comencen a sortir de festa a les deu de la nit. Els pubs exhalen fortor d'alcohol i les veus dels clients apujen el to després de cada glop. Els repartidors de flyers busquen el seu espai al carrer, ja sigui davant la porta dels locals que promocionen o en punts concrets de la Riera. L'idioma delata els transeünts i, en general, és això el que determinarà el tipus de proposta que se'ls oferirà i el local recomanat: hi ha bars només per a anglesos, espanyols, holandesos... o això és el que expliquen els promotors, alguns dels quals treballen per més d'un club.

L'edat i el sexe també segmenten l'oferta i s'empren com a esquer: "En aquesta discoteca no hi ha adolescents i s'hi poden trobar moltes noies", tracten de convènçer.

Els venedors ambulants, majoritàriament africans, es fan un lloc a les voreres de l'avinguda Just Marlès, la plaça Pere Torrent i els carrers adjacents, per vendre rosaris, ulleres de sol i rellotges d'imitació. El regateig és imprescindible per no pagar més del compte.

Gairebé a mitjanit, quan la riera eructa multitud de persones que busquen la discoteca amb la millor proposta -moltes usen com a reclam un espectacle d'streptease femení que anuncien amb hora avançada per omplir el local més aviat- dos agents de policia local amb motocicleta i una furgoneta amb el caporal i dos subordinats comença a aixecar actes administratives als venedors ambulants: 150 euros de sanció i el comís del material. A tots se'ls escorcolla per comprovar que no duen drogues per entregar als turistes mentre fan veure que els compren un rosari. N'hi ha que tracten de convèncer la policia que si havien sentit "aigua, aigua" era perquè parlaven per telèfon amb la seva dona i no perquè alertessin els seus confrares de la presència policial. Gat i ratolí, cada nit igual, comenta l'autoritat.

A dos quarts d'una l'avinguda perd afluència, els locals estan plens i la vigilància no s'intensificarà fins gairebé les tres, quan les furgonetes dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra comencin a recórrer la zona. Es mouen contínuament i resulta difícil comptar-les a no ser que es recordin els números identificatius.

Coincidint amb l'hora de tancament dels locals d'oci -que compleixen de forma estricta- les prostitutes de carrer busquen clients a la Riera i la plaça Torrent. No totes se'n surten ja que la presència policial les foragita o les obliga a mantenir una conversa per dissimular. Mentrestant, de les furgonetes policials surten nombrosos agents que impedeixen als turistes ocupar la via pública si no és per travessar-la. Als escandalasos els conviden a marxar i donar per acabada la nit. Gairebé no cal desenfundar les porres.

El personal de les ambulàncies es lamenta que alguns turistes vinguin aquí a fer el que està prohibit al seu país. Amb tot, són les sis del matí, toca retirada d'efectius. Tot el peix està venut.