Un total de 44 organismes gironins, incloent-hi la Diputació i els Consells Comarcals de la Selva i el Ripollès, van gastar més del que van ingressar durant l'any 2010, segons un avanç de les dades del Ministeri d'Economia, de manera que van incrementar el seu deute. En 77 consistoris, en canvi, es va aconseguir fer un estalvi i el nombre d'ingressos va ser superior al de despeses, mentre que en els 109 casos restants, els ens locals encara no han enviat els comptes a Hisenda.

Entre les localitats que han estirat més el braç que la màniga es troben algunes capitals de comarca, com per exemple Santa Coloma de Farners (va gastar gairebé un milió més del que havia ingressat) o Olot (va ingressar 38,6 milions i en va gastar 40,2). També es troben en aquesta llista algunes de les localitats més endeutades de la demarcació, com ara Castell-Platja d'Aro (es van ingressar 31,7 milions i se'n van gastar 33,1), i també altres localitats mitjanes de la demarcació com Llagostera, Maçanet de la Selva o cassà de la Selva. Destaquen especialment els casos de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Palol de Revardit i Siurana, que són els municipis on, percentualment, la diferència entre el que van ingressar i el que van gastar va ser més accentuada.

La Diputació de Girona, per la seva banda, va gastar 47 milions més dels que va ingressar, de manera que també es troba entre els ens locals que més despeses extra van registrar.

Pel que fa a les localitats que van estalviar més del que van gastar destacada sobretot Regencós, que és la localitat on, percentualment, es va aconseguir estalviar més diners (concretament, l'estalvi va ser del 50%, ja que es van ingressar 873.000 euros i només se'n van gastar 436.000, és a dir, la meitat). Al costat de Regencós, també van aconseguir un estalvi considerable per a les seves arques les localitats de Vilallonga de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Vilamalla.

En aquesta categoria també es troben algunes capitals de comarca, com per exemple Girona ciutat (que va estalviar 150.000 euros), la Bisbal d'Empordà (que en va estalviar 4,7 milions) o Banyoles, on l'estalvi va ser de 282.000 euros). També s'inclouen dins d'aquesta categoria altres municipis importants com Lloret de Mar, Salt, Palamós, Palafrugell i l'Escala, mentre que també hi ha els consells comarcals de la Cerdanya i el Baix Empordà.

També hi ha, mentrestant un total de 109 ens locals de les comarques gironines que encara no han entregat les seves dades al Ministeri d'Economia. Majoritàriament es tracta de petits municipis, però tampoc ho han fet quatre consells comarcals (Alt Empordà, Garrotxa, Gironès i Pla de l'Estany) i localitats més grans com Blanes o Castelló d'Empúries.