La 59 edició del Festival de Sant Sebastià va fer una ferma aposta pel cinema d'autor coronant amb la Concha d'Or Los pasos dobles, del gironí i excol·labordor de Diari de Girona, Isaki Lacuesta.

El premi per Los pasos dobles, rebut ahir amb esbroncades a la sala de premsa, va reafirmar un Isaki Lacuesta sempre obert a nous llenguatges i a experiments formals, i que aquesta vegada ha entrat en vincle creatiu amb l'artista Miquel Barceló, qui va enviar un missatge al final definint la cinta com una convergència de "microminories orgulloses". "Els dogon [poble de Mali], els pintors, els catalans d'ultramar, tal vegada els cineastes, som microminories, orgulloses microminories. Però també els dogon formen part d'aquesta majoria, d'aquesta metiat de la població mundial que li falta del més elemental. Estem aquí com a exemple viu de tal contradicció. La pintura, com el cinema, està feta de la unió de contraris", deia el missatge de Barceló llegit per Lacuesta.

El film del gironí, rodat a Mali, prenent com a detonant el corpus artístic de Barcelò i fent servir com a fil argumental la recerca de les pintures enterrades del francès François Augiréras, Los pasos dobles és un joc de màscares, d'històries que apareixen i desapareixen i de llegendes africanes barrejades en un cinema abstracte i arriscat. I Lacuesta, que amb la seva primera cinta de ficció Los condenados, ja havia guanyat el premi Fipresci fa dos anys i va presentar en aquesta edició el seu documental El cuaderno de barro, va animar a l'espectador, que des de divendres poden veure la pel·lícula a les sales comercials -a la ciutat de Girona (de moment) als cinema Truffaut-, a atrevir-se amb aquest cinema descrit com "inintel·ligible". "Si demà llegeixen les critiques que diuen que es una pel·lícula inintel·ligible, no ho creguin, confiïn en les seva intel·ligència, en la seva sensibilitat", va dir Lacuesta durant l'entrega del premi.

El segon premi en importància, el premi especial del jurat, va ser per a un cinema fresc, lleuger i accessible de Julie Delpy i la seva comèdia coral estiuenca La Skylab, en la que recrea amb gràcia i profunditat la seva infància a Bretanya en 1979. En un palmarès ple de sorpreses, la Concha de Plata a la millor actriu va ser per a María León pel seu treball a La voz dormida, de Benito Zambrano .

Quasi tan sorprenent com la Concha d'Or va ser la doble victòria d'Adikos Kosmos, de Filippos Tsitos, cinta grega que beu de la tragicomèdia de les vides apàtiques d'Aki Kaurismäki i que, amb la interpretació també premiada d'Antonis Kafetzopoulos, presenta la crisi no econòmica sinó de valors que se li presenta a un veterà policia atenès. Mentrestant, el mestre japonès Hirokazu Kore-eda es conformava amb el premi al millor guió per Milagro.

Tancant la Secció Oficial, la millor fotografia va ser per la cinta sueca Happy End, de Björn Runge.

sorpresa majúscula pel film d'Isaki Lacuesta a Sant Sebastià. Lacuesta rep el guardó amb la productora Luisa Matienzo i la guionista Isa Campo, en segon pla. Lacuesta i Matienzo mostren el premi. Lacuesta, Matienzo, Campo amb els actors africans Amassagou Dolo i Amon Pegnere Dolo.