Amenaces per no realitzar una prova sol·licitada pel pacient i que el facultatiu considera innecessària, coaccions per canviar la medicació i fins i tot alguna agressió física. Són algunes de les situacions de violència que pateix el col·lectiu de metges a la feina. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), més de la meitat dels professionals del sector han patit algun cas de violència en el lloc de treball. Malgrat l'abast de la problemàtica, pocs casos acaben en denúncia. Durant el 2010, el Col·legi de Metges de Girona (COMG) va registrar quatre agressions a aquests professionals de la salut -dues en un Centre d'Atenció Primària, un a les consultes externes d'un hospital i un altre, a urgències.

Per intentar posar fre als casos d'agressió física o verbal als professionals de la salut, els Col·legis de Metges de Catalunya han posat en marxa una mesura pionera a l'Estat espanyol. Es tracta d'un conveni de col·laboració amb la Fiscalia Superior de Catalunya per agilitzar i centralitzar les denúncies que presentin els metges que hagin sofert una agressió al seu lloc de treball. En aquesta línia, la fiscalia també ha nomenat un fiscal especialitzat en els casos de violència contra els facultatius.

Davant de qualsevol agressió, el consell del president del Col·legi de Metges de Girona, Benjamí Pallarès, recomana actuar. "El nombre de denúncies és només la punta de l'iceberg. Els metges i infermeres tendeixen a no fer res. Ara insistim que s'ha d'actuar perquè aquesta problemàtica és com l'agressió de gènere", explica Pallarès, que insisteix en els avantatges del conveni de col·laboració amb la fiscalia. "El professional que pateix una agressió ha de comunicar-ho a la direcció del centre i al Col·legi de Metges, que es posa en contacte amb la fiscalia. En qüestió de minuts el responsable dels Mossos de la zona es posa en marxa per fer la denúncia. Després es decidirà si aquest facultatiu necessita protecció i s'actua", explica. Pallarès descarta que en els últims mesos s'hagi experimentat un increment dels casos d'amenaces arran de les retallades pressupostàries en el departament de Salut. Això sí, reconeix que "es palpa una tensió molt important".

Més afectats

Els metges no són els únics professionals que pateixen agressions al lloc de treball. Només cal canviar d'escenari i traslladar-se a un centre educatiu per trobar nous casos de violència.

La directora i una mestra del CEIP Sant Jordi de Maçanet van viure fa pocs dies en primera persona un cas d'agressió que va acabar amb la detenció de la mare i l'àvia d'un alumne perquè havien escridassat i amenaçat de mort aquestes dues professionals. Aquest és un cas extrem, però cada vegada més habitual a les aules.

Segons càlculs del sindicat Ustec-Stec, cada any es registren tres o quatre casos "notables" d'agressions al col·lectiu docent a les comarques de Girona. Però les agressions de més baixa intensitat hi són molt més presents i augmenten cada vegada més. "Una altra cosa són les agressions psicològiques o de baixa intensitat que sí que són contínues i creixents al llarg dels últims anys. Insults, ?menyspreus, amenaces, questionar el mestre davant de la resta d'alumnes... Sovint aquests casos ni tan sols arriben a denunciar-se", explica el portaveu del sindicat a les comarques de Girona, Xavier Díez, que adverteix que cada vegada més mestres "interioritzen que se'ls maltracti amb una certa normalitat. Això a llarg termini pot provocar una degradació educativa".