Tot semblava molt bonic quan els ajuntaments van començar a entrar dins les adjudicacions dels Plans de Barris de la Generalitat de Catalunya, un projecte de regeneració dels municipis que ha de comptar amb un pagament a parts iguals per part dels consistoris i del Govern català. La realitat a dia d'avui, però, és que amb les obres ja avançades o acabades, són diversos els municipis i ciutats que viuen amb la incertesa de no saber quan rebran el pagament de la Generalitat. La majoria dels qui es troben en aquesta situació ja s'han trobat amb el Govern en les respectives reunions de seguiment dels Plans de Barris, i tot i que no es nega la concessió de les subvencions, la inconcreció en les dates de pagament creen una certa angoixa als consistoris, que de moment estan assumint més costos dels que els pertoquen.

Tot i que el convenciment, en general, és que tard o d'hora es rebran les subvencions, la inconcreció de l'administració catalana fa témer que els pagaments es faran més tard que d'hora. Aquesta és la situació que s'ha produït, per exemple, a la ciutat de Girona, que va ser inclosa en la segona concessió d'ajuts pel Pla de Barris l'any 2005 per la realització d'obres a la zona de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla. A dia d'avui, amb les obres ja executades, el consistori gironí encara espera que la Generalitat li aboni un total de 2.857.829,38 euros. En un principi, l'import concedit suposava una despesa total de 14.596.328 euros, dels quals un 50% corresponia a l'Ajuntament i l'altra meitat al Govern català. Finalment, l'import ha estat un pèl menor, ja que s'han executat un 96% dels treballs que estaven previstos, fet que xifrava en 7.033.924,68 euros l'aportació que havia de fer cada administració. El primer ingrés de la Generalitat es va efectuar ?l'any 2005, però a data d'avui encara queda pendent el cobrament d'uns 2,8 milions d'euros. L'Ajuntament va informar que el 10 d'octubre va entrar al registre la resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, que aprovava la liquidació del programa en aquests termes.

Cap ingrés a Palamós

Amb un 53% de les obres previstes dins del Pla de Barris ja executada, a Palamós l'Ajuntament ha hagut d'assumir de moment tots els costos. El pressupost total del pla és de 5,7 milions d'euros, dels quals fins ara s'han invertit al voltant de 2,3 milions. "Nosaltres fins ara no hem cobrat ni un duro. En números rodons, nosaltres hem avançat un milió d'euros de més", va explicar el regidor Joan Gea, qui va afirmar que en la darrera reunió de seguiment es va dir que els pagaments es podrien fer a partir del maig que ve. "Ens van dir que de moment no tenien dates per fer efectius els pagaments. En teoria, fins al maig de l'any que ve no veurem ni un duro. La contradicció és que a nosaltres les constructores ens exigeixen que paguem a 60 dies, i si no ho fem ens podrien cobrar interessos de demora, i ara la Generalitat ens pagarà 360 dies més tard. Això ens provoca una situació de tresoreria que ens preocupa". Tot i això, l'Ajuntament de moment no es planteja aturar les obres.

A la Bisbal la situació és semblant, tot i que sí que s'ha rebut un primer pagament. En la darrera reunió de seguiment ja es va reclamar el finançament, tot i que la Generalitat va respondre que encara no tenien previsions de quan es podrien realitzar els pagaments.

Aquesta preocupació s'estén a diferents poblacions com Anglès i Llagostera. En el cas dels primers, encara no han rebut cap pagament de la Generalitat, i els segons van celebrar fa unes setmanes la reunió de seguiment, on van demanar compromís al Govern pel que fa les quantitats i els terminis de pagament per no provocar tensions a la tresoreria local.

Un cas diferent és el de Blanes, on aquesta setmana Ràdio Marina va informar que el portaveu ?d'EUiA, Joan Salmerón, posava en dubte que es pogués tirar endavant el Pla de Barris en el context actual de retallades. Tot i això, l'alcalde, Josep Marigó, va replicar que la Generalitat de moment ja ha pagat la primera anualitat i que les següents es pagaran segons les certificacions de les obres.

En tot cas, cada situació és un món, però la incertesa s'ha instaurat a bona part dels ajuntaments, que de moment estan fent front a tota la despesa de les obres.