Quatre pistes, 7.000 metres quadrats de superfície i una capacitat per acollir més de 4.000 espectadors. Són les característiques de la Ciutat Esportiva de Blanes: un dels equipaments municipals més faraònics que s'ha construït en els últims anys a la província de Girona. El mateix dia de la inauguració, el president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar que aquest equipament havia costat "molts diners i esforços" i ara "valia la pena que se'n tragués un bon rendiment". Mas reconeixia que a hores d'ara un espai d'aquestes característiques no seria viable pel context de crisi econòmica.
La Ciutat Esportiva de Blanes ha costat més de 30 milions d'euros. A aquesta xifra s'hi ha de sumar la factura anual del manteniment de les instal·lacions. Tal com ja va avançar Diari de Girona, només durant l'any passat, aquest equipament va suposar un dèficit d'un milió d'euros.
Segons les dades de l'Ajuntament de Blanes, la Ciutat esportiva va obtenir uns ingressos de 45.000 euros que contrasten amb els costos, que es van enfilar fins al 1.090.652 euros. Per intentar posar fre a aquest elevat dèficit, el consistori està preparant un reglament de funcionament i un projecte de dinamització d'aquestes instal·lacions esportives per fer-les més rendibles.
A més de la Ciutat Esportiva, un altre equipament deficitari és el teatre municipal de Blanes, que va tancar el 2010 amb 371.982 euros de forat.
El manteniment dels grans equipaments s'està convertint en una llosa per a molts consistoris gironins a l'hora de quadrar els seus pressupostos. Tant és així que l'Ajuntament d'Anglès aposta per ajornar sine die la posada en marxa de la nova biblioteca municipal - que quasi està enllestida- per no haver d'afrontar-ne els costos de manteniment que, segons els càlculs del consistori, s'enfilen fins als 100.000 euros anuals.
Sant Jordi Desvalls viu una situació similar. Amb 653 habitants, aquest municipi disposa d'un pavelló amb un aforament per a 500 persones, una pista de grans dimensions, quatre vestidors i espai per a un bar. L'equipament -que es va començar a construir l'any 2003, en plena bonança econòmica- ha costat al voltant d'un milió i mig d'euros. Una part s'ha subvencionat a través de la Generalitat i la Diputació de Girona. L'altra, va a càrrec del municipi. "D'aquí el problema", reconeix l'alcalde, Jordi Corominas, que calcula que el municipi encara ha de pagar mig milió d'euros per aquest equipament.
Corominas reconeix que el pavelló de Sant Jordi Desvalls no "és pràctic" i que es va construir "en un moment de boom econòmic quan hi havia molts diners per moure".
A hores d'ara aquest equipament quasi no s'utilitza. "El problema és que no tenim ni equips ni gent que el pugui fer servir. A hores d'ara, només l'utilitza un grup de noies que fa patinatge. Res més", admet l'alcalde de Sant Jordi, que aposta per buscar un ús al pavelló a través de mancomunar serveis amb altres pobles de la zona.
Els consistoris consultats reconeixen que en temps de vaques grasses tothom volia tenir equipaments propis. El nombre d'espais municipals de característiques quasi idèntiques que es troben a pocs quilòmetres de distància exemplifica un panorama d'excés que es repeteix en tota la geografia gironina.
La província de Girona també compta amb multitud de piscines municipals. Mantenir-les en funcionament suposa un esforç econòmic. Només un exemple: segons recull el pressupost de despeses d'un consistori gironí, el manteniment de la piscina municipal costa 3.000 euros anuals. Una factura a la qual s'ha d'afegir el clor de l'equipament, la neteja o el personal, entre d'altres despeses.
Buscar alternatives
Els consitoris reconeixen que caldria mancomunar serveis i admeten que no és necessari que cada municipi tingui la seva pròpia piscina o pavelló. També obren la porta a cobrar als usuaris alguns serveis que actualment s'ofereixen de forma gratuïta.
La llista d'equipaments esportius i culturals que s'han posat en marxa en els últims anys a la província de Girona és llarga. Lloret ha inagurat recentment un nou teatre. Aquest equipament cultural té un aforament per a 400 persones i unes instal·lacions de 2.500 metres quadrats. L'espai ha costat més de 6 milions d'euros.
El 2010, Fornells de la Selva va inaugurar La Sitja, un centre cívic i cultural amb 3.057 metres quadrats de superfície construïda i dues plantes -aixecat damunt una antiga sitja, construïda en els anys 50 del segle passat.
Aquest equipament cultural-que va comptar amb un pressupost total de més de 4,5 milions d'euros- acull una biblioteca, sales i espais polivalents per a exposicions, museus, assajos i magatzems, i també compta amb un gran teatre amb capacitat per a 316 butaques, equipat amb tot el material necessari. La Generalitat, la Diputació de Girona i l'Incasol han finançat aquest projecte cultural.
Ara caldrà veure si els ajuntaments de la província de Girona seran capaços de mantenir aquests grans equipaments o hauran de buscar-los usos alternatius per incrementar els ingressos que els aporten.
