Com cada dia, a l´hora de tancar el supermercat, a dos quarts de deu de la nit, dues treballadores surten per la porta amb un carro ple de menjar amagat en bosses d´escombraries. De camí als contenidors, a la part alta de l´avinguda Lluís Pericot de Girona, aprofiten per conversar i fer la cigarreta. L´Eduard i en Reduan fa vint minuts que les esperen en silenci amb un parell de bosses a mig emplenar després de passar per un altre supermercat. Amb naturalitat, les treballadores obvien els dos homes i abocar les bosses als contenidors verds de les escombraries.

«Cada dia és el mateix?», els pregunto durant el curt trajecte de tornada. «Sí, normalment vénen els mateixos, però cada cop n´hi ha més», contesta una d´elles, que vol mantenir-se en l´anonimat. «Es llença gaire menjar?», insisteixo. «Bastant, la veritat, de la fleca, a punt de caducar...». La mirada de la companya, sorneguera i tallant, la fa callar i tornen a l´establiment.

En el minut de conversa amb les treballadores, l´Eduard i en Reduan ja han fet la feina. Res fa pensar que han agafat el menjar si no fos perquè m´esperen amb les bosses plenes. «Per avui és tot el que hi ha», diu l´Eduard, que està a l´atur i no arriba a final de mes per pagar l´aigua o la llum. «Vols alguna cosa d´aquí?», li pregunta al company. En Reduan no troba gaire res de profit i es queden xerrant sobre el que han trobat. «Mira, iogurts que caduquen el dia 10 de desembre, pastes de la fleca...». L´Eduard ensenya les barres de pa i croissants. «Fa cinc minuts això ho hauria comprat algú», comenta.

Es llença molt menjar als supermercats, i no només en mal estat o a punt de caducar, sinó també productes que han quedat malmesos en la presentació, com una caixa de polvorons que caduca el març del 2012. Amb tot, cada cop troben menys establiments on anar. «Al Lidl ja no ho treuen perquè alguns ho deixaven tot brut», diu l´Eduard. De fet, aquesta cadena opta per donar-ho a algunes entitats. Altres supermercat contracten un servei d´escombraries per recollir les restes, cada dia. «És una llàstima perquè cap dels nostres establiments dóna el menjar, i se´n llença molt, és una pena», comenta una treballadora que prefereix no dir el seu nom.

De fet, la majoria opten per donar els aliments a entitats, per ser més fiables i evitar la mala imatge de gent al carrer buscant entre les deixalles. És el cas del Caprabo, que té un conveni amb el Banc dels Aliments i dos dies a la setmana donen el que els sobra a uns voluntaris.

Per la seva part, els establiments més petits opten per la vía ràpida i llencen el menjar a la brossa. En un del centre de Girona, un grup de cinc persones espera a les vuit del vespre l´arribada de la «mercaderia». Tres romanesos, dues dones i un home, un italià i un gallec. En tres minuts ja no hi queda res. Els estrangers es queixen: «Els romanesos s´han apropiat del contenidor». Protesten perquè, malgrat haver arribat abans, els altres s´han fet seu, com cada dia, el contenidor on s´aboca el menjar. «Marxaré a França, perquè això no es pot aguntar més», diu el gallec.

Precisament, alguns grups organitzats s´«apropien» no només dels contenidors sinó que, en alguns casos, poden arribar a agafar el menjar per després vendre´l a tercers, una pràctica que l´Ajuntament nega oficialment.

Però els temps de crisi han empitjorat les coses per a moltes famílies i la gran majoria de grups de persones que s´estenen al llarg de la ciutat quan els últims clients surten dels supermercats, són «habituals» de la recollida d´aliments.

En el darrer any se´ls n´han afegit de nous. És el cas d´un grup de tres persones que esperen a la sortida d´un cèntric supermercat. La Teresa M. està jubilada i fa tres mesos es va veure obligada a buscar al carrer perquè, tot i estar derivada des dels Serveis Socials, no li arriba per menjar cada dia. En canvi, en Marc P. i en David A. es van quedar a l´atur, arrosseguen hipoteques i tenen cura dels fills. «Tot el que portem a casa està en bon estat», raona en David, «ens fa vergonya però més els n´hauria de fer a ells per llençar tant menjar».

Així, tones d´aliments acaben cada any a les escombraries sense que ningú, mínimament organitzat, les reculli. El problema rau, segons l´Ajuntament i el Banc dels Aliments, en la falta de temps i logística per gestionar-ho però els supermercats, diuen, haurien de sumar més esforços i reflexionar.

Com va dir el novel·lista rus Lev Tolstoi, «abans de donar al poble sacerdots, soldats i mestres, seria oportú saber si no hi ha qui s´està morint de gana».