Tocar el piano podria suposar fins a set anys i mig de presó. Tot i que l'instrument emet menys soroll que un aeroport o una discoteca situada en els baixos d'un bloc de pisos el fiscal d'Olot José Antonio Alonso Fernández considera que la pianista professional Laia Martín, de 26 anys i veïna de Puigcerdà, és reponsable d'un delicte contra el medi ambient per contaminació acústica i un delicte de lesions psíquiques que hauria provocat a la seva veïna del pis superior per la pràctica assídua de tocar el piano. En corresponsabilitza també els seus pares i, si prospera la seva qualificació prèvia, tota una família podria acabar empresonada per les notes sortides de l'instrument i resultaria inhabilitada durant quatre anys per exercir qualsevol professió relacionada amb l'ús de pianos.

Un "despropòsit". El lletrat que defensa els acusats, Marc Molins Raich -del despatx Roca Junyent- es mostra estupefacte per la qualificació del ministeri públic i el fet que no s'hagi evitat que la denúncia d'una veïna pels soroll del piano acabi donant peu a un procediment penal quan és un assumpte que es podria haver solucionat per la via civil.

L'escrit incriminatori del fiscal exposa que entre octubre de 2003 i setembre de 2007 Laia Martín, "encoratjada i ajudada activament pels seus pares" es dedicava a tocar el piano a casa seva entre les nou del matí i la una del migdia i des de les dues de la tarda fins a les sis un mínim de cinc dies a la setmana. Aspecte aquest que la pianista desmenteix rotundament en considerar-lo manifestament fals si es té en compte que en aquell temps vivia a cavall de Puigcerdà, Manresa i Barcelona per cursar els seus estudis de piano. I afegeix que des de l'any 1999, quan va traslladar-se en aquella vivenda, ja practicava sense cap inconvenient. Fins que la veïna es va queixar.

El fiscal exposa en el seu escrit com la família no va fer cas als quatre requeriments de l'Ajuntament que els emplaçava a insonoritzar la vivenda o cessar en la producció de sorolls després que diversos mesuraments acústics mostressin que se sobrepassaven els 30 decíbels permesos per llei. No en van fer cas? La família va acabar traslladant-se a una altra vivenda després d'haver estat sopesant diverses alternatives per acabar amb aquesta situació.

Per a Molins Raich la sol·licitud d'aquesta pena de presó i inhabilitació per una persona "amb el prestigi, el talent i el reconeixement de la Laia, no només representa un greu error tècnic sinó també una hostilitat cap a una jove promesa del panorama musical català i per extensió, un greuge cap al talent i la cultura musical d'aquest país". Sens dubte, es tracta d'una de les causes més desenraonades amb què s'ha enfrontat aquest lletrat i professor d'Esade.

La justificació de la fiscalia

La Fiscalia de Catalunya està completament alineada amb el representant del ministeri públic que ha qualificat els fets però ha obert la porta a una rebaixa de pena o a un possible indult parcial en què els processats adoptin mesures per minimitzar els sorolls. "El problema ja està arreglat, ja han canviat de casa", recorda la defensa que exerceix Molins Raich.

En una nota de premsa emesa ahir, la Fiscalia de Catalunya va tractar d'aclarir la seva posició en relació amb la petició de pena sol·licitada per aquest fiscal d'Olot en la qual demanava "contextualitzar-la" tenint en compte que la família no va atendre els requeriments de l'Ajuntament per insonoritzar l'habitació d'assajos i la veïna denunciant hauria patit unes suposades lesions psíquiques pels sorolls, lesions que de moment estan xifrades en 22.000 euros. La xifra s'incrementarà quan els metges forenses determinin els dies que la ?denunciant va trigar a refer-se de les lesions.

"La petició de la Fiscalia de Girona es troba dins el marc establert en el Codi Penal i en atenció a aquestes circumstàncies dels fets, que indiquen una apreciable gravetat", es llegeix en l'escrit del ministeri públic per, a continuació, suavitzar-ho estudiant la petició d'un indult parcial si la família fos condemnada a "unes privatives de llibertat que poguessin considerar-se excessivament rigoroses".

El cert és que el cas ha aixecat polèmica i no seria estrany també que pogués utilitzar-se com a cap de platja per encetar un debat que intenti trencar el tabú sobre que el ministeri públic mai és temerari en les seves acusacions, com sí ho pot ser un advocat d'una acusació particular.