El sector de la construcció a Girona ha tocat fons i, per tercer any consecutiu, les renúncies dels promotors van superar els habitatges contractats al llarg de l'any. Segons recull l'estadística del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona, l'any passat es van concedir visats per iniciar 894 habitatges a la demarcació, un 50% menys que l'any anterior, la majoria en blocs de pisos. Tot i això, la sotragada que pateix el sector amb la crisi va comportar que els promotors renunciessin a emprendre fins a 1.421 pisos contractats en els darrers anys. Des de 2009, les renúncies s'eleven a 6.507. A més, el nombre d'habitatges acabats va caure un 25,6%, fins arribar als 3.077, la xifra més baixa dels darrers 25 anys. El president del Col·legi, Joaquim Romans, va destacar que les previsions per a aquest 2012 no són optimistes: "El 2012 i el 2013 no seran bons per al sector".

L'estudi anual del Col·legi d'Aparelladors no fa res més que confirmar que la davallada de la construcció no s'atura. Des del 2006, en el punt àlgid del boom immobiliari, amb més de 20.000 projectes visats i uns 15.000 d'acabats, fins a l'any passat, la caiguda ha estat espectacular.

Si l'any passat les comarques costaneres van ser les que van concentrar més renúncies, enguany les més afectades són les de l'interior, sobretot el Pla de l'Estany (148) i la Garrotxa. A l'altre costat de la balança se situa l'Alt Empordà, amb 130 contractacions, sobretot gràcies al dinamisme de municipis com Castelló d'Empúries, Roses i Figueres.

Augmenta l'autopromoció

L'única dada que escapa del context de crisi de l'edificació a Girona, és la contractació de cases unificades aïllades, que sol correspondre a l'autopromoció: la família que disposa d'un terreny o que el compra per a fer-s'hi una casa.

Segons els registres dels aparelladors, aquesta tipologia d'habitatge va créixer l'any passat un 20% fins arribar a les 227 contractacions. De fet, va suposar el 55% del total dels projectes visats pels arquitectes tècnics gironins, quan l'any 2008 només suposaven el 16% del total.

L'altra xifra que evidencia que la construcció ha tocat fons a les comarques gironines són els habitatges acabats. En total, l'any passat es van finalitzar 3.077 habitatges a la demarcació, un 25,6 per cent menys respecte al 2010. Aquestes dades no són res més que el reflex de la caiguda que ja van patir les contractacions d'habitatges amb l'inici de la crisi, fet que augura nous descensos en els propers exercicis.

Segons Joaquim Romans, entre 2012 i 2015, es preveu que s'acabin entre mil i dos mil habitatges anuals. "Cal absorbir l'excés d'habitatge acabat i no ocupat. Estem pagant els errors dels anys de disbauixa que vam viure la dècada passada", va dir Romans.

Menys habitatges acabats

Aquesta crisi ha deixat un paisatge d'esquelets de formigó arreu del territori. Són projectes als quals els seus promotors han renunciat -ja sigui per falta de finançament o per la situació del mercat- per poder recuperar part de les despeses en llicències i visats pagats als ajuntaments i col·legis professionals.

"Em fa por que passem bastant temps veient les estructures que han quedat a mig fer", va explicar Romans. El president dels aparelladors gironins va recordar que els projectes no caduquen, però que si la normativa canvia, pot passar que aquestes estructures a mig construir quedin al marge de la nova legalitat i s'hagin d'acabar enderrocant.