Les comarques gironines tenen, aproximadament, una vintena d'entitats i associacions d'ajut als malalts de diversa naturalesa. Formen una xarxa assistencial que es complementa i esponja el sector sanitari, i proporciona un augment de la qualitat de vida al garantir un suport físic i moral als pacients i familiars. La crisi, però, està començant a esquinçar aquesta xarxa. Els ajustos econòmics que han fet els governs i les entitats financeres aquest 2011 han posat en una situació compromesa moltes d'aquestes agrupacions. ACAS, (d'ajut a persones amb sida), i Mifas, (de suport a discapacitats) van ser les primeres a donar l'alarma, però últimament se'ls han afegit altres organitzacions com la dels pacients d'Alzheimer (Fadesia) o la d'afectats per la fibromiàlgia (ACAF).

Aquesta última entitat dóna servei a més d'un centenar de pacients de l'Alt Empordà, Baix Empordà, la Selva, Gironès i Ripollès, i forma part de l'agrupació homònima a nivell de Catalunya. La coordinadora del Gironès, Angus Gutiérrez assegura que sempre ha estat difícil obtenir subvencions per fer funcionar l'entitat, però "ara és ja impossible".

La forma de subsistir d'ACAF és actualment a través d'una quota que aporten els socis de l'entitat i dels convenis puntuals que tenen amb empreses, però asseguren que amb això no n'hi ha prou. Segons Gutiérrez, "a Barcelona sí que han donat alguna cosa, però aquí a Girona no. Fa anys havíem tingut diners de la Diputació, però aquest 2011 no vam rebre res".

La coordinadora d'ACAF també es queixa de la poca col·laboració que ofereixen els ajuntaments i òrgans locals. "Fa molt temps que estem demanant a l'Ajuntament de Girona que ens faci una petita reducció de preu a les piscines municipals per poder fer activitats d'aquagym, que van bé per tractar la fibromiàlgia, però no ens diuen res. Amb l'anterior Govern ja ens va passar, i amb l'actual segueix la mateixa dinàmica", lamenta Gutiérrez.

Actualment, les poques activitats que realitza ACAF les porta a terme a través d'un conveni amb el centre Wellness (que els hi deixa un preu més econòmic) i amb acords puntuals d'alguns metges. Amb la crisi, els coordinadors de les comarques gironines no confien que les administracions locals tinguin capacitat per oferir el seu ajut, tot i assenyalar que alguns ajuntaments del Baix Empordà sí que col·laboren amb l'entitat tot i els problemes econòmics.

Sense el suport de les caixes

Fadesia, és l'Associació de Familiars amb Demència Senil i Alzheimer de Girona, una entitat ubicada al carrer de la Rutlla que dóna servei a tota la demarcació. Pau Llobet n'és el coordinador, i explica que l'associació es nodreix a través de dos finançaments: per un costat, el que necessita per a les tuteles de les persones que no es poden valer per si mateixes. Amb aquest no hi ha hagut problema, ja que Fadesia assegura que fins ara han rebut tots els pagaments establerts.

On sí que hi ha hagut complicacions és amb l'altra via de finançament, la destinada a fer les activitats de suport dels malalts. Llobet remarca que "abans les caixes d'estalvis donaven diners, però ara no donen ni un duro". Això ha comportat la desaparició d'un dels serveis més importants que feia Fadesia, el programa Respir, consistent a proporcionar un treballador perquè doni suport a la família del malalt en les activitats de la vida diària.

Amb l'aixeta de les caixes tancada, el servei Respir ha hagut de ser clausurat i l'entitat s'ha vist obligada a recórrer al copagament, una mesura extrema però necessària per les entitats si no volen haver de tancar. Fadesia ha optat per fer pagar els seus associats per seguir donant altres serveis i grups de suport, però els seus coordinadors reconeixen que aquesta situació és difícil.

Llobet assenyala que "no sabem el que passarà en un futur. No en culpem la Generalitat, perquè sabem que la situació és difícil i que es fa el que es pot, però tenim incerteses de cara al 2012". Els mateixos temors té ACAF i les altres entitats que tenen problemes econòmics. El passat octubre ACAS, l'única associació antisida de les comarques gironines alertava que la seva situació era insostenible i podia empitjorar encara més durant el 2012 per la manca de subvencions. També Mifas, una de les entitas més grans i reconegudes, va denunciar al desembre que una nova retallada d'ajuts els obligaria a eliminar serveis i a ajustar plantilles. Així mateix, aquesta associació també expressava el seu temor a perdre part del control de les zones blaves de la ciutat de Girona en favor de les grans multinacionals.