La talidomida ha marcat la vida de l'Àngela Barbi. Nascuda el 1956, és una de les nombroses afectades per una anomalia congènita que es caracteritza per la carència de les extremitats o per tenir-les molt curtes. L'origen: un fàrmac que es va comercialitzar a Espanya com a calmant de les nàusees dels tres primers mesos d'embaràs.

L'Àngela intenta superar cada dia les seqüeles visibles que li ha deixat la talidomida. No és fàcil. Fer tasques aparentment tan senzilles com anar a comprar, fregar o planxar suposen un autèntic maldecap per aquesta gironina que actualment es manté gràcies a una pensió de Mufase que ha aconseguit després de treballar com a professora. Tot i que els efectes del medicament en el seu cos són evidents, l'Estat no l'ha reconegut com a víctima i per tant, no l'ha indemnitzat.

La llei de la dependència va néixer el 2007 amb la voluntat de fer una mica més fàcil la vida de persones com l'Àngela Barbi. A punt de complir-se el cinquè aniversari d'aquesta normativa, els dependents destaquen les llums d'aquesta normativa però també les seves ombres.

"Em van donar un grau molt baix, que és el nivell 1. Després de tres anys encara no he cobrat res. Ara estic mirant com puc demanar una revisió del meu cas perquè en els últims mesos he tingut un deteriorament: m'han sortit moltes hèrnies, em van operar... abans, per banyar-me, m'aguantava bé amb una cama però ara és més difícil...", explica Barbi.

Més de 35.000 persones de les comarques de Girona han fet la sol·licitud inicial de valoració des de l'any 2007, no obstant, només el 40 per cent se n'han beneficiat (14.023). La resta estan pendents de revisió, en tràmit o no són valorables. Segons les dades que acaba de publicar el Departament de Benestar i Família, el Gironès és la comarca de la demarcació que encapçala el rànquing de beneficiaris (3.348), seguida del Baix Empordà (2.447), Selva (2.331), Alt Empordà (2.287), Garrotxa (1.549), Ripollès (911), Pla de l'Estany (857) i Cerdanya (293). En el conjunt de Catalunya el nombre de beneficiaris s'eleva a 140.491.

Darrere aquestes xifres s'amaguen històries com la de Xevi Terrades, un jove de Lloret de Mar que va demanar acollir-se a la llei de la dependència fa tres anys però encara no ha ingressat ni un euro. El motiu: ha demanat una revisió del seu cas perquè considera que el grau de dependència que li han reconegut és més baix del que li correspon.

Per aquest noi que va en cadira de rodes i té un 99 per cent de discapacitat reconeguda, l'ajuda de la dependència no suposarà un gran canvi en la seva vida. Calcula que pot ingressar uns 100 euros més al mes.

No obstant, aplaudeix la creació d'aquesta normativa tot i que també en destaca els punts febles.

"La llei de la dependència està molt bé perquè hi ha molta gent que realment necessita ajuda. El que passa és que ha estat una llei que molta gent no ha entès", assegura.

L'excés de burocràcia a l'hora de demanar l'ajuda és una de les principals queixes dels dependents que s'hi volen acollir.