Manpreet Kaur viva a Olot des de feia cinc anys i treballava en una empresa tèxtil de Sant Jaume de Llierca. El seu home, vuit anys més gran que ella, va arribar fa 10 anys a la Garrotxa tot buscant una vida millor que la que els podia oferir el Panjab, una conflictiva regió que des de la partició de l'Índia i el Pakistan és motiu de pugna entre ambdós estats. El fill de tots dos, de cinc anys, romania ahir al matí tranquil a les seves classes de l'Escola Pia d'Olot, que a la tarda va rebre un psicòleg que atendria el petit en previsió de la seva reacció a la tràgica notícia. El matrimoni i el fill no vivien sols, compartien el seu pis modest amb el germà del marit, i comptaven amb nombrosa família al seu voltant. Una família que ahir es mostrava consternada davant la virulència d'un crim que no s'explicaven més enllà de l'actuació d'un lladre que es volgués apropiar de les joies d'or de Manpreet.

Es tractava d'una parella ben avinguda i que vivia "molt bé" ja que tots dos tenien feina fixa des de fa temps, segons va explicar la germana de l'home, Roszy Kaur. Sens dubte, en aquest sentit el matrimoni es podia sentir afortunat, tot i que ell treballava de dia a Embotits Francisco Puigverd i ella en torn de nit. Quan arribava a casa, explicava la família, despertava el nen, el duia a l'escola i es posava a dormir. Probablement aquesta rutina la va convertir ahir al matí en una presa fàcil per a l'assassí.

Un altre familiar, Sukbenda Gill -cunyat del marit-, explicava que Manpreet era una dona prudent que mai hauria obert la porta a un desconegut. "Tenia talls aquí i aquí, no s'ho pot haver fet ella", deia l'home assenyalant-se el coll i els braços. Serà l'autòpsia, però, la que concreti la causa de la mort. La situació els duia a la prudència a l'hora de parlar de la família, però alguns d'ells sí que van recordar que fa unes setmanes el ciclomotor de Manpreet va ser objecte d'una bretolada. Li van trencar els retrovisors i els van deixar sobre el seient, "com una advertència". Això és, segons els més propers, la cosa més rara que li havia passat a aquesta discreta olotina d'adopció. Fins que ahir, algú, la va assassinar.