El 8 de març del 2010 va marcar un abans i un després en la història dels hiverns a Catalunya. El col·lapse que es va crear llavors, amb carreteres bloquejades, subministrament elèctric i d'aigua tallats i línies de telèfon fora de servei amb bona part del país cobert per una capa de neu, encara resta vigent a la ment dels catalans. És per això que davant la poètica imatge de camps i teulades de cases tapades per una manta blanca amb la qual es van despertar alguns municipis de les comarques gironines, van predominar la calma i la precaució. I en alguns casos, fins i tot, la indiferència. És el cas, per exemple, dels veïns d'Estanyol, una de les localitats de la província de Girona on més neu havia caigut ahir a primera hora del matí. A la vora de la carretera principal que va d'Aiguaviva a Estanyol, un camí porta cap a un veïnat de cinc o sis cases queda aïllat del nucli de població principal que corria el risc de quedar bloquejat si el gruix de neu era gaire important.

Ja al migdia, amb pocs rastres de la nevada encara visibles i el camí ja obert del tot al trànsit, un dels habitants d'aquests habitatges explicava que havia optat per no agafar el cotxe per anar a treballar, ja que a primera hora del matí ningú havia netejat encara la carretera i no volia córrer el risc. Afirmava que amb el record de la nevada de fa dos anys, quan va haver de demanar ajuda a un veí per poder treure el cotxe de la carretera i poder-lo entrar a casa, no havia volgut prendre cap mena de risc.

Un altre veí, que havia marxat un pèl més tard cap a treballar, va afirmar que tot i que sí que a la carretera hi havia neu i que era difícil passar, sí que s'havia pogut desplaçar perquè ja havia parat de nevar, i afegia que tenint un cotxe gran havia pogut arribar a la carretera principal sense cap mena de problema. Una altra visió era la dels veïns més grans. Aquests explicaven amb naturalitat que sí, que havia nevat, però que no els havia suposat cap mena d'inconvenient per seguir amb la seva rutina habitual. Tot i això, sí que van afirmar que les previsions meteorològiques els havien posat en alerta, i que ja s'havien aproveït de menjar suficient per passar uns dies en cas que es repetís un episodi com el del 2010.

En aquella ocasió, el gruix de neu va ser molt més important i veïnats com aquests van quedar incomunicats durant unes hores. Tot i que els veïns eren conscients que aquesta vegada amb tota probabilitat no s'arribaria a aquells extrems, van admetre que s'havien preparat per si es donés el cas. La precipitació de neu de primera hora del matí també havia posat en alerta l'Ajuntament, que tal com explicava una veïna ja s'havia ocupat de trucar casa per casa per oferir la seva ajuda.