El Consell de Ministres d'ahir divendres va aprovar el Reial Decret-Llei pel qual es regula una nova reforma laboral. Amb aquesta iniciativa, el Govern insisteix a adoptar per la via d'urgència una normativa laboral que bé es podria haver aprovat ?se?guint un altre camí, en concret, el d'iniciar el tràmit reformador mitjançant l'aprovació d'un projecte legislatiu i enviar-lo a les Corts Generals per ser discutit de forma més profunda i enriquidora. La urgència de l'actuació governativa encara és més forçada si es recorda que fa pocs dies es va pactar pels agents socials el II Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva, pacte que ha estat molt important per a l'estabilització de les relacions laborals durant els propers tres anys, però que, com comentaré posteriorment, s'ha vist en certa mesura desautoritzat pel nou Reial Decret-Llei. Per una altra banda, el Govern segueix motivant l'adopció d'una nova normativa laboral amb la finalitat d'evitar la destrucció de llocs de treball i la creació d'ocupació estable, tot i que el mateix president espanyol ha declarat aquests darrers dies que dubta de l'eficàcia de la reforma pel que fa a aquest objectiu. Des de l'any 2010 els canvis de normes laborals han estat ininterromputs, sense que aquests hagin servit per dinamitzar el mercat de treball, sinó, més aviat, per incrementar els poders empresarials en la gestió del treball, finalitat que veritablement és la que batega de forma molt intensa en la reforma laboral impulsada ahir.

En espera que es publiqui oficialment al Butlletí Oficial de l'Estat avui mateix, o dilluns vinent, el Reial Decret-Llei sobre la reforma laboral, es pot avançar que la nova normativa aprovada suposa un canvi de model en les relacions de treball. Més que d'una reforma, estaríem davant d'una ruptura respecte de la manera com s'han entès fins ara les relacions entre la part empresarial i la part treballadora, desequilibrant en favor de la primera el poder negociador en matèria laboral.

Per justificar aquesta afirmació, voldria portar a col·lació dos aspectes essencials de la reforma laboral adoptada ahir, 9 de febrer de 2012: per una banda, el nou règim d'acomiadaments; per una altra, la preferència per a la regulació de les condicions de treball per als convenis d'empresa.

Pel que fa al primer aspecte, s'ha de destacar que l'Estatut dels Treballadors preveurà l'eliminació de l'autorització administrativa per poder portar a terme un expedient de regulació d'ocupació. Aquesta mesura s'acompanya d'una regulació més àmplia i flexible per demostrar l'existència de causes econòmiques per extingir contractes, cosa que es fa per evitar, segons el Govern, una excessiva judicialització dels acomiadaments. En espera de comprovar si el nou Reial Decret-Llei regula també una restricció dels jutges a l'hora de valorar aquestes decisions empresarials, cal avançar ja que en base a aquesta minoració dels procediments de control de les actuacions empresarials, el Govern ha atorgat a l'empresa més seguretat davant les conseqüències de la seva decisió d'acomiadar, però a costa d'afectar a la pròpia seguretat del treballador respecte de l'adequació legal i l'oportunitat del seu acomiadament (per cert, a qui s'afecta també amb la derogació del permís administratiu per acomiadar és a les competències de la Generalitat, ja que al cap i a la fi és qui autoritza o no els expedients de regulació d'ocupació).

Juntament amb això, la nova regulació laboral en relació als acomiadaments, tant els de caràcter disciplinari com en els derivats de causes empresarials, generalitza el pagament d'una indemnització "rebaixada" quan siguin qualificats d'improcedents (passa a ser en tots els casos de 33 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats).

La nova reforma no ha assumit formalment l'establiment d'un "contracte laboral únic" que es caracteritzava per determinar a l'inici del propi contracte una indemnització coneguda per ambdues parts i que s'abonaria a la seva finalització. Encara es manté la tradicional distinció entre contractació temporal i indefinida, però el cert és que en rebaixar la indemnització per acomiadament improcedent, i en ampliar la possibilitat de l'empresari d'extingir contractes per causes econòmiques de forma procedent, pot ser previsible que es puguin fer contractes indefinits però que en la pràctica no tinguin aquesta condició d'estabilitat, perquè seran fàcilment rescindibles.

Finalment, del conjunt de la reforma laboral aprovada ahir pel Govern s'ha de fer esment a la important priorització que fa del conveni d'empresa per regular les relacions laborals en el seu àmbit: no només se li dóna preferència per establir les condicions de treball a l'empresa, tot i que sobre ella pugui estar vigent un altre conveni col·lectiu d'àmbit superior, sinó que se li atribueix la capacitat de desvincular-se del que estigui establert en la negociació col·lectiva sectorial en el que estigui inclosa l'empresa corresponent; aquesta qüestió pot implicar un buidatge del que es va pactar pels agents socials en el II Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva del 20 de gener, de forma que la part de l'acord que mantindria plenament els seus efectes seria el pacte sobre moderació salarial.

La reforma laboral conté altres aspectes de gran importància, com l'accés de les empreses de treball temporal a la intermediació laboral, la regulació de determinats aspectes del teletreball, també la lluita contra l'absentisme laboral -enfortint el seu control però també afavorint l'acomiadament del treballador que assumeixi determinat percentatge d'inassistència al treball-, la potenciació de la contractació a temps parcial, l'ampliació dels col·lectius que poden formar part del contracte ?d'aprenentatge o el foment de l'ocupació en forma de bonificacions als emprenedors que contractin treballadors. Això no obstant, el que considero més rellevant és la transcendència que per al nostre model legislatiu té aquesta reforma ?laboral que configura d'una altra manera les ?relacions entre empresaris i treballadors.