El deute de la Generalitat amb una dotzena dels municipis més poblats de la província de Girona ascendeix a més de 48,5 milions d'euros. Unes xifres que, segons denuncien els consistoris, els incrementa encara més l'angoixa financera que pateixen arran de la crisi econòmica.
Cada vegada són més els ajuntaments gironins que inicien accions per reclamar aquest deute. Un dels últims ha estat l'Ajuntament de Girona, que dilluns passat va aprovar una moció per reclamar al Govern que encapçala Artur Mas el pagament de 19,1 milions d'euros. El text va tirar endavant amb el suport de tots els grups municipals excepte de la CUP, que es va abstenir.
Palamós també fa mans i mànigues per cobrar el deute de 4 milions. Una delegació del consistori baixempordanès s'ha reunit recentment amb el director general de l'Administració Local de la Generalitat, Joan Cañada, per intentar solucionar aquesta problemàtica. El consistori confia que aquest mes rebrà una part del deute. Concretament, 1,3 milions d'euros. Quasi la meitat d'aquesta quantitat correspon al projecte del Pla de Barris (700.000 euros). La resta, 630.000 euros, correspon a obres a la sala polivalment Mossèn Gumersind de Sant Joan del PUOSC i a la tercera fase d'obres, al projecte del Nucli Antic de Palamós.
El Pla de Barris també representa bona part del deute que la Generalitat té amb l'Ajuntament de la Bisbal. El consistori baixempordanès està a l'espera de cobrar 291.633 euros per aquest concepte. Una altra de les partides que eleva el deute correspon a l'escola infantil (270.400 euros) i al Fons de Cooperació Local (119.725 euros). En total, la Bisbal d'Empordà està a l'espera de cobrar 1,4 milions d'euros per part del Govern català.
Figueres calcula que la Generalitat els deu 6,7 milions d'euros mentre que Olot situa la xifra en 4,5 milions aproximadament. La capital de la Garrotxa ja ha començat a cobrar alguna de les partides pendents.
Una xifra similar de deute es registra a Palafrugell, que calcula que la Generalitat els ha d'abonar més de 4 milions d'euros. Per la seva banda, Salt xifra el deute de la Generalitat en 3,8 milions d'euros.
Puigcerdà (amb poc més de 9.000 habitants) situa en 365.000 euros la quantitat pendent de cobrament.
La Generalitat té un deute pendent similar amb els ajuntaments de Banyoles i l'Escala (al voltant d'un milió d'euros). Una mica més és el que deu a Santa Coloma de Farners on la xifra s'eleva fins als 1,4 milions.
La ciutat de Roses també assegura que té quantitats pendents de cobrament i destaca que el pla de barris és el que més s'ha endarrerit.
El deute amb Torrella de Montgrí ascendeix a 1.215.491,25 euros. Aquest consistori del Baix Empordà ja ha demanat hora amb la conselleria d'Economia per reclamar informació sobre quan es farà efectiu el pagament.
Els consistoris admeten que la falta de pagament per part de la Generalitat respon a un problema de liquiditat però recorden els alts perjudicis que els suposa aquesta situació.
"Entenem que la Generalitat es veu obligada a fer les coses d'aquesta manera perquè també té problemes de liquiditat. Que ens perjudica molt? Sí. Que sabem que fan molts esforços? Sí. No obstant, el dia a dia no deixa de ser molt dur", assegura el regidor d'Hisenda de Salt, Albert Casellas.
Nou entrebanc
A principi d'any la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va posar per primera vegada xifres a una problemàtica que afecta tots els municipis catalans. En total, la Generalitat deu 753 milions d'euros a les administracions locals.
Malgrat que una de les reivindicacions dels consistoris és saber quan cobraran, aquest reclam segueix a l'aire. De fet, CiU i PPC s'han aliat aquesta setmana per evitar que el Parlament fixés un calendari de pagament als ajuntaments. Els vots de convergents i populars van impedir que prosperés una moció que havia presentat el PSC on es reclamava posar data al pagament del deute. El que sí que va prosperar va ser el punt de la moció socialista on s'insta el Govern català a fer públiques les xifres sobre el deute amb els ajuntaments, els consells comarcals i altres ens locals.
La crítica
El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, ha assegurat aquesta setmana al Parlament que "estem fora del temps de descompte des de fa mesos pel que fa a la liquidació del deute de la Generalitat amb el món local". Bustos, a més, adverteix de la situació límit de molts consistoris: "És la primera vegada que els ajuntaments ens trobem amb un tancament de pressupostos tan complex i difícil, amb romanents negatius i en alguns casos fins i tot amb dèficit". Per això recorda a la Generalitat que "els ajuntaments de Catalunya no som un proveïdor més, sinó que som gestors de serveis".
