L'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (Aicec) calcula que hi ha més de 30.000 gironins afectats per productes d'inversió d'alt risc, sobretot participacions preferents i deute subordinat.

Segons el responsable de comunicació de d'Aicec, Gianfranco Pani, a Girona hi ha una proporció de població afectada superior a la mitjana: "Les entitats van comercialitzar aquests productes sobretot entre gent gran, i Girona té una població més envellida que Barcelona o Tarragona, i sobretot, una renda per càpita i una capacitat d'estalvi superior".

Aquesta entitat, integrada a l'organització estatal Adicae, ja ha celebrat diverses assemblees d'afectats a Girona, on centenars de persones s'han interessat per la demanda col·lectiva que s'està tramitant contra les entitats que han comercialitzat aquests productes.

En les darreres setmanes, Diari de Girona, ha conegut els casos de desenes de persones que han contractat aquest tipus de productes, sobretot participacions preferents. Tot i que alguns coneixien la tipologia del producte , la major part ho van fer pensant que invertien en quelcom similar al un dipòsit a termini fix amb la possibilitat de recuperar la totalitat del capital.

En realitat, les preferents no tenen data de venciment i la seva rendibilitat depèn dels resultats del banc que les emet.

"Són productes financers complexos d'alt risc" comenta Pani, qui afegeix que "la majoria d'afectats que atenem, van contractar més d'un producte tòxic".

Efecte col·lateral del canvi

A tot l'Estat, hi ha centenars de milers d'inversors que han vist atrapats els seus estalvis per les participacions preferents. Més de 700.000 clients, segons l'associació d'usuaris de banca Adicae, van comprar aquest actiu financer sota el reclam de la seva alta rendibilitat sense adonar-se que els seria molt difícil recuperar la inversió quan vinguessin maldades

Les participacions preferents sense un instrument semblant a les accions però sense drets polítics la remuneració de les quals oscil·la en funció dels beneficis de l'entitat emissora. Es tracta d'un producte d'estalvi de caràcter perpetu que ni es cancel·la ni s'amortitza, de manera que la recuperació de l'estalvi només pot obtenir a través de la seva venda al mercat secundari i el seu valor real oscil·la en funció de la seva cotització en el moment de l'intercanvi.

Producte no cobert per garantia

La crisi financera ha provocat que moltes entitats hagin deixat de pagar els interessos al registrar pèrdues sense que els clients puguin recuperar la inversió realitzada. S'estima que des de 1998, quan van començar a comercialitzar-se en les oficines bancàries, les entitats han captat almenys 26.926 milions d'euros dels estalviadors amb les preferents. Adicae sosté que molts clients no van ser informats de les característiques exactes del producte financer.

Entitats que han registrat pèrdues com la CAM, han deixat d'abonar el cupó i han exasperat els compradors de preferents, que es troben amb un producte no cobert pel Fons de Garantia de Dipòsits, i el valor líquid del qual al mercat secundari està molt per sota de la inversió inicial per l'absència de demanda. La CAM va captar entre 2001 i 2009 gairebé 1.400 milions d'euros en preferents.

Els nous requisits de capital imposats per les autoritats europees i el Govern d'Espanya per a les entitats financeres s'han convertit en l'única sortida per als estalviadors que volen recuperar diners. Les preferents no computen com a capital bàsic, de manera que moltes entitats s'han llançat a canviar-les per accions i obligacions convertibles en accions, que sí permeten complir els requisits del denominat ràtio Tier 1. Les ofertes dels bancs no cobreixen normalment el valor nominal de la participació preferent. El problema d'aquest intercanvi és que pot tenir un efecte col·lateral sobre els accionistes anteriors, ja que de fet suposa elevar el nombre d'accions en circulació i, per tant, disminuir els dividends derivats de futurs beneficis. Aquesta circumstància pressiona al seu torn a la baixa el valor en borsa dels títols, fet que redueix la liquiditat de la inversió dels accionistes tradicionals.

Els analistes ja han advertit que a l'hora de fixar els preus objectius de les accions en les seves recomanacions de compra tindran en compte els canvis de preferents i la posada al mercat de nous títols.

No obstant això, algunes entitats sostenen que l'intercanvi beneficia a tothom perquè permet complir els requisits marcats per les autoritats financeres i per tant augmentar la solvència dels bancs, el que repercuteix positivament en la seva valoració.