Poques vegades un alt càrrec d'una gran institució fa pública una crítica tan dura al funcionament intern com ho va fer ahir la degana de la Facultat de Ciències, Victòria Salvadó, que va arribar a afirmar que la UdG "té més caps que indis, o que Filologia Catalana té cinc catedràtics per a vuit estudiants". La seva opinió mereix com a mínim el respecte que es concedeix a algú que coneix la laberíntica estructura administrativa de la universitat. Ella va ser vicerectora de Recerca durant el mandat de Joan Batlle, i també ha ostentat el càrrec de directora de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA). Com a degana de Ciències, és membre del Consell de Govern i a més forma part de la Comissió de Governança.

"Juntament amb altres degans, hem demanat a l'equip de Govern que abans d'aplicar segons quines retallades faci una anàlisi de com està organitzada aquesta universitat, però no sen's ha escoltat", diu amb fermesa. Ja entrant en detalls, Salvadó afirma que l'equip de govern portava al Consell de Govern -el que dijous passat va ser boicotejat- la proposta de creació d'una comissió assessora de degans i directors de departament que "els mateixos interessats no havien vist mai".

I és que la UdG, segons el seu parer, és una universitat que té molts estaments, molts departaments, molts instituts de recerca, moltes càtedres... "Primer hauríem de fer una avaluació per saber si funcionen o no, igualment com s'ha de fer amb els màsters, i a partir d'aquí s'ha de racionalitzar. Hi ha massa comissions i algunes fa temps que no funcionen".

Però a més, la degana de Ciències va denunciar coses que semblen inversemblants, com ara que en plena crisi financera, molt després de la caiguda de Lehman Brothers; és a dir, "els últims dos o tres anys", a la UdG hi ha hagut "un increment molt gran de contractació d'alts càrrecs administratius i de professorat, i ara la reducció serà més dramàtica".

Per això Salvadó demana "consens" i "una anàlisi més profunda de l'estructura universitària", i no entén que "encara es continuïn convocant places en àmbis amb excedència". Es refereix en concret al cas de Filologia Catalana, que a Girona "té 8 estudiants per 5 catedràtics i no sé quanta gent de plantilla i l'any passat van aprovar una plaça més de funcionari. Potser les diverses filologies podrien fer matèries més comunes i reduir costos. No dic que s'hagi de tancar, però és un tema de racionalització".

"Aquí les estructures creixen que dóna gust. Som la universitat catalana que més instituts de recerca té, i més càtedres", afegeix.

La seva opinió no la va fer pública ahir per l'esquena: "En el Consell de Govern sempre dic que en aquesta casa hi ha més caps que indis". Però amb la mateixa valentia que va exposar el cas universitari, va raonar l'origen del problema, que és social i arrela en el sistema de partits polítics: "La universitat és també com un ens polític i, així com els polítics prometen coses per tenir vots, a la universitat passa exactament el mateix. Per això surten places i es creen càtedres i instituts de recerca per a la gent que t'ha estat propera i t'ha ajudat. Som un reflex de la societat".

Per Salvadó, una de les facultats més perjudicades és la d'Econòmiques, perquè té molts professors contractats a temps parcial. La Politècnica és un centre enorme però ha de passar amb la mateixa estructura administrativa que facultats petites com Turisme. "La Facultat de Ciències està força bé, però molt saturada", va dir. Molts d'aquests problemes vénen des del procés de creació de la UdG, ja que els centres que tenien més professors funcionaris no han resultat tan afectats per la reducció de personal contractat. També va solidaritzar-se amb els professors que no són reconeguts com a investigadors actius, perquè ara se'ls demana moltes hores de classe.