La supressió de les primes ha aturat els sis parcs eòlics previstos a l'Alt Empordà amb una potència de 138 MW i que gairebé haurien duplicat la producció renovable gironina. També han vist compromès el seu futur els parcs que estaven iniciant els tràmits, que sumarien 124 MW més. Per cada 10 MW produït amb energia eòlica s'hauria creat un lloc de treball directe, segons Jaume Morron, gerent de EolicCat. I la inversió total que haurien representat tots aquests projecte ascendeix a 180 milions d'euros.

EL TSJC va aturar tot el desenvolupament eòlic català arran d'una denúncia del col·lectiu Salvem l'Empordà que al·legava la falta d'avaluació ambiental estratègica de les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) que la Generalitat va delimitar per impulsar l'energia eòlica. A més la portaveu de l'agrupació empordanesa, Bàrbara Schmitt, afirma que els indrets escollits no són els més adients, i que el consell comarcal va fer una proposta que no es va tenir en compte.

L'eòlica és una de les energies que té més oposició pel seu impacte paisatgístic a causa de l'alçada dels molins de vent o l'augment de la mortalitat de les aus. L'oposició s'estén als parc marítims, però la tecnologia actual no permet instal·lar-los a Girona, segons Morron.

Altres renovables, com la biomassa, també han generat polèmica. Projectes per construir centrals com el de Cassà de la Selva han provocat reaccions en contra dels veïns, que temen la contaminació de la zona. Per al director de la empresa Q Norm, Xavier Sors, que va col·laborar en el projecte, aquests arguments només són "demagògia". Sors assegura que projectes com el de Cassà són l'exemple a seguir per tenir un dimensió adequada i propera als consumidors per evitar perdre energia en la distribució. Aquesta central pretén cremar restes forestal de les Gavarres, que en la situació actual, Sors considera un polvorí improductiu. Q Norm ha vist compromesa una inversió d'un milió d'euros i ara no sap ben bé què passarà.

Els projectes de biomassa només per a calefacció no s'han vist afectats per la suspensió de les primes. Un dels més prometedors és el del Ripollès, que ha aconseguit estalviar fins al 70% de la factura en calefacció a diferents ajuntaments, segons Esteve Pous, gerent del Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès.

Cap forma de producció d'energia és ambientalment innòcua i totes tenen efectes sobre el seu entorn. Però darrere de de moltes protestes contra els grans projectes de renovables hi ha la recerca d'un nou model de producció energètica que no només abandoni els combustibles fòssils, sinó també l'actual model industrial. Schmitt defensa un model de producció descentralitzada que respongui a les necessitats de cada zona i no a les de les grans empreses. "L'Alt Empordà no necessita molins de 180 metres d'alçada", afirma. També aquí Alemanya és la refèrencia, amb més de la meitat de les renovables en mans de particulars.