D

avid Font, alcalde de Bellcaire, va sondejar l'estiu passat Tito Vilanova per proposar-li la intenció del municipi de fer-li un homenatge. El Barça havia gua?nyat Lliga i Lliga de Campions i, Vilanova, havia tingut molt a veure-hi a l'ombra de l'entrenador Pep Guardiola. Però no hi va haver cap reconeixement. "És una persona molt humil i discreta. Em va dir que no trobava que fos ningú per rebre un homenatge", confessava ahir Font. Ara Tito té al davant el repte de gestionar el llegat d'un equip que ell ha ajudat a construir en un club que coneix de tota la vida. Com a jugador es va formar a La Masia (el 1984, com s'encarregaven de recordar ahir diversos reportatges emesos per televisió, era company de llitera, precisament, de Guardiola) i com a tècnic es va estrenar en un cadet B blaugrana on ja despuntaven Messi, Valdés i Piqué.

A Vilanova no li han agradat mai els focus. Ni ara, quan triomfava a l'elit, ni abans, quan era futbolista o quan va penjar les botes per estrenar-se com a entrenador a Tercera Divisió amb el Palafrugell (2003/04). L'estiu passat, per exemple, després d'aquell desagradable incident que va donar la volta al món quan José Mourinho va posar-li el dit a l'ull durant el partit de tornada de la Supercopa d'Espanya, ell mateix es va encarregar de tirar aigua al vi. El Barça va descartar denunciar el cas i només va esperar que la Federació actués d'ofici. I tampoc va entrar en les provocacions posteriors del tècnic del Madrid, que va infravalorar-lo a la sala de premsa, quan li van preguntar pels incidents, dient allò tan recordat de "Pito? Pito Vilanova? No conec cap Pito".

Tito, dos anys més gran que Pep, va fer amistat amb l'encara entrenador del Barça el 1984, entre les parets de La Masia. Allà també hi van conèixer el llagosterenc Jordi Roura i Aureli Altimira, exdavanter del Guíxols, tots dos integrats en l'actual cos tècnic blaugrana. Però els nois es van anar fent grans i mentre Guardiola arribava a l'elit liderant el Dream Team de Johan Cruyff, el gironí no va arribar a debutar mai al primer equip (només va jugar-hi un amistós a Banyoles el 1989). La temporada 1988/1989 Vilanova va militar al Barça B (Ferrer, Carles Busquets i Guillermo Amor eren alguns dels seus companys) per acabar deixant el club i fitxant pel Figueres de Segona A. A casa, a l'Alt Empordà, al club on s'havia començat a formar abans d'anar a La Masia, hi va jugar dos anys, vivint un dels moments de major glòria a Vilatenim: la promoció d'ascens a Primera contra el Cadis que, malauradament, va perdre's (1991/92).

Després de deixar el Figueres, Vilanova va jugar amb el Celta, el Badajoz, el Mallorca i el Lleida, tots de Segona Divisió. També va defensar els colors de l'Elx i el Gramenet, a Segona B, retirant-se a l'equip barceloní el 2001. Es tancava una etapa. I s'obria el pot de les essències en el mateix moment que decidia preparar-se com a tècnic. Ho va fer a la base del Barça, allà on havia crescut, i on va tornar uns anys més tard, quan el seu amic Guardiola el va reclamar per fer-li de segon al filial en el repte de pujar-lo a Segona B (2007/08).

Entremig de tot això, Vilanova va viure la seva única experiència com a primer entrenador dirigint el Palafrugell a Tercera. Després el seu cosí Ramon Miquel, un dels directius del Figueres, va reclutar-lo com a director esportiu de la Unió (2004/05) per substituir Albert Valentín (ara membre de la secretaria tècnica blaugrana). A Figueres, però, no hi va poder complir el seu projecte. Després d'un primer any amb resultats discrets amb Josep Maria Gonzalvo a la banqueta, Vilanova anunciava el 15 de juny de 2005 el seu adéu. "No marxo, me n'haig d'anar", confessava. El club preparava una important retallada de pressupost per a la següent temporada i el tècnic de Bellcaire va acceptar una proposta del Terrassa, també per ocupar la secretaria tècnica. Homes com Migue (ara al Girona), Felipe Sanchón (Hèrcules) o Santi Asensio van arribar a Vilatenim durant l'època Vilanova. A Terrassa havia de ser l'entrenador la temporada 2007/08, però la crida de Guardiola, que el volia de company d'aventures al filial, ho va evitar. Un any més tard la parella feia el salt al Camp Nou, on han viscut quatre anys inoblidables.

Aquesta temporada Tito va haver de ser intervingut d'urgència d'un tumor a la glàndula paròtida i això li va fer perdre alguns partits. Hi havia qui deia que la malaltia podia tenir a veure amb la decisió de Guardiola de no seguir. Res de res. L'empordanès ha acceptat el repte de substituir el seu amic Pep.