Les federacions d'Ensenyament de CCOO i UGT van denunciar ahir que Catalunya és la comunitat que més retalla en educació, ja que, en els dos últims anys, la pèrdua pressupostària prevista és del 13,57%, lluny del 4% de Madrid o del 3,8% del País Basc. Segons les seves dades, el 2010 el pressupost del Departament d'Ensenyament s'elevava a 5.317,6 milions d'euros, una xifra que va baixar a 4.834,2 el passat 2011 i que a l'actual 2012 se situa en 4.595,9 milions. Van remarcar, també, que la retallada global del pressupost de la Generalitat està lluny de la proporció de la retallada en ensenyament i que aquest Departament representa el 13,7% del total, quan el 2010 suposava el 16,3%. "Al contrari del que va anunciar Mas en el seu discurs d'investidura, l'educació no és una prioritat d'inversió, sinó una prioritat de reducció", van assegurar. Les últimes retallades aprovades al Congrés dels Diputats en educació van agreujar aquesta situació i "ens col·loquen en un pressupost molt similar al de 2006, però amb 175.159 alumnes més, i a preus de 2012", van indicar. Els governs d'Espanya i de Catalunya "no estan respectant els pressupostos que ells mateixos han elaborat, i estan llançant, gairebé setmana a setmana, noves mesures de reducció en educació i de les condicions de treball dels professionals que treballen" en el sector. efe/ddg girona
El Departament d'Ensenyament recaptarà prop de 15,7 milions d'euros amb la nova taxa que ha implantat per al grau superior de la Formació Professional, i que serà de 360 euros per alumne i curs. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va donar a conèixer ahir la xifra de la nova taxa per als alumnes que l'any vinent comencin un grau superior de FP i també per als que cursaran el segon any, que serà de 180 euros, una quantitat provisional que s'igualarà a l'esmentada de 360 el curs següent (2013-2014).
Rigau va explicar que la quota de 360 euros s'ha calculat tenint en compte el que costa "un iPhone" als joves d'aquestes edats (entre 16 i 18 anys), i va argumentar que és una quantitat modesta però que ajudarà a donar valor als estudis.
Aquesta nova matrícula l'abonaran els alumnes de graus superiors i també els dels cicles formatius artístics de grau superior, però no els de grau mitjà, uns estudis que continuaran sent gratuïts, va precisar la consellera.
L'oferta postobligatòria
El nombre de places ofertes de formació postobligatòria per al curs 2012-2013 a centres sufragats amb fons públics serà, en el primer curs, d'un total de 113.465, de les quals 27.870 corresponen als graus superiors i 2.625 als de cicles de formació artística de grau superior, que són els que hauran d'abonar, per primera vegada, la nova taxa.
En total, el nombre de places que s'ofereixen per al pròxim curs a Batxillerat, cicles formatius de grau mitjà, superior, Plans de Qualificació Professional Inicial (PQPI), Tècnics Esportius de grau mitjà i de grau superior, i els cicles de formació artística de grau mitjà i superior puja a 205.930, 4.688 més que el curs passat, segons dades del Departament d'Ensenyament.
La consellera va assegurar que "no s'exclourà ningú" d'aquests estudis postobligatoris, en el cas que no es pugui assumir la taxa, i que s'està estudiant si s'atorguen beques o es rebaixa el preu en funció de la renda familiar, d'acord amb el que considerin més convenient els directors dels centres.
Pel que fa als centres concertats, el Govern del PP està preparant el canvi de la norma que regula el que poden cobrar i que ara és de 180 euros per curs, una quantitat que previsiblement també pujarà el pròxim curs, ha indicat. No obstant això, la consellera no es planteja que aquesta taxa pugui pujar els pròxims cursos fins al nivell dels preus de la universitat perquè, segons el seu parer, no implica la mateixa inversió en investigació.
L'altra novetat en FP per al curs vinent és la realització de part de l'aprenentatge en empreses -de moment 36, amb 5 del Ripollès-, on els joves podran cobrar un sou-beca.
694 places més a Girona
A les comarques de Girona, el curs vinent s'oferiran 694 places més en els ensenyaments per a joves de 16 a 20 anys, xifra que representa un augment del 3,67% respecte de l'actual.
Entre les novetats de Batxillerat, s'implantarà la modalitat d'Humanitats i ciències socials i de Ciències i Tecnologia a l'institut de Vilablareix; l'Artística als instituts Josep Brugulat (Banyoles), Sant Elm (Sant Feliu de Guíxols) i Serrallarga (Blanes); el mixt francès al Ridaura (Castell-Platja d'Aro); i el d'excel·lència en Ciències i matemàtiques al Vicens Vives (Girona). En FP, s'incorpora la nova titulació de Salvament i socorrisme al Pere Alsius (Banyoles).
D'altra banda, el Departament d'Ensenyament va anunciar que retirarà l'autorització per fer jornada intensiva als instituts on es comprovi, a través de les proves internes i externes, que han empitjorat els resultats acadèmics. Rigau va explicar que amb l'experiència pilot posada en marxa aquest curs per 6 instituts no es pot parlar encara de si els resultats acadèmics han millorar o han empitjorat. Malgrat això, va afirmar que el que sí han comprovat és una millora quant al clima i la convivència als centres, ja que s'eliminen els temps buits, que és on es concentren la majoria de problemes de convivència i disciplina.
Ensenyament ha elaborat un protocol per tal d'avaluar quins són els instituts que compleixen els requisits necessaris per poder autoritzar la jornada intensiva.
Tot i això, Rigau va assegurar que si que s'ha constatat "una millora de la convivència" perquè es redueixen els temps buits on augmenten els problemes de disciplina. La consellera va explicar que per aconseguir-ho s'han de fer alguns canvis culturals, com per exemple que aquest alumnes esmorzin més fort perquè romandran més temps a l'aula, establir petites pauses i fer les assignatures més dinàmiques a les últimes hores de la jornada.
