"Sortir d'aquí sense haver guanyat res desacredita el nostre moviment. Sabem que aquí molestem molt. També sabem que és probable que vinguin [la policia] a desallotjar-nos, però almenys haurem mantingut els nostres principis". El moviment assembleari que manté l'edifici del rectorat de la UdG ocupat parteix d'un posicionament ètic i reclama a l'equip de govern universitari que posi també la dignitat per davant i no accepti amb resignació les successives retallades que imposen els governs de Catalunya i d'Espanya. La reflexió va ser feta en veu alta ahir al migdia davant les portes de Les Àligues en una assemblea amb un centenar de participants.

Els membres de l'equip de govern de la UdG i els treballadors del rectorat no van poder accedir en tot el dia a les oficines perquè el grup d'estudiants que havia passat la nit dins l'edifici va decidir mantenir la protesta també durant el dia. En el moment de tancar aquesta edició, els estudiants -entre els quals hi ha algun professor- estaven disposats a passar una segona nit al rectorat en desacord amb les polítiques d'austeritat. En aquesta segona nit esperen ser entre 50 i 60, després de rebre el suport del Consell d'Estudiants.

La rectora, Anna Maria Geli, era a Madrid a la reunió de rectors (CRUE) de les universitats espanyoles per negociar amb el ministre José Ignació Wert precisament els increments de taxes i altres aspectes conflictius.

Martí Casadesús, vicerector de Planificació i Qualitat, va dir en una roda de premsa al matí a la seu del Consell Social: "No ens plantegem el desallotjament amb suport extern". El vicerector, acompanyat del secretari general, Carles Abellà, va difondre un comunicat amb alguns compromisos, però els estudiants van considerar-los insuficients i van decidir per unanimitat mantenir l'ocupació. En aquell moment hi havia un centenar d'estudiants al carrer i entre 15 i 20 de tancats dins Les Àligues. Entre el centenar de l'exterior hi havia gent del campus del Barri Vell, del Campus de Montilivi i del Campus d'Emili Grahit.

El síndic, mitjancer

El síndic de la UdG, Joan Miró, va fer el paper de mitjancer entre l'equip de govern i els estudiants atrinxerats. "Jo els he anat a oferir diàleg en un intent de desencallar la situació, però aquí el problema és la posició del Govern català i, sobretot, l'espanyol", va dir Miró.

Els punts principals de fricció són l'increment dels preus públics de matrícula, les retallades en les beques, i la imputació de membres de la comunitat universitària pels fets del desembre passat durant la clausura del 20è aniversari de la UdG. Si bé el comunicat de l'equip de govern fa costat als estudiants, aquests consideren insuficient una "declaració d'intencions" i demanen que a Girona es faci, per exemple, com a Granada. Segons un assembleari, la Universitat de Granada s'ha declarat insubmisa i no aplicarà la pujada dels preus de les matrícules, de manera que traspassa la patata calenta a la teulada de la Junta d'Andalusia. Respecte als imputats, els assemblearis volen que la rectora es comprometi per escrit a declarar a favor seu si mai és cridada pel jutge.

El comunicat de l'equip de Govern afirma que la vida a la UdG no quedarà interrompuda perquè els treballadors del rectorat s'han traslladat a unes oficines provisionals. A la tarda, un operari va penjar un rètol a la porta blindada del rectorat anunciant que el registre de documents s'ha de fer a patir d'ara a cada facultat o escola.

La protesta la van convocar les assemblees de les facultats i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, i des d'ahir s'hi ha afegit el Consell d'Estudiants.

Els estudiants van donar durant la primera nit menjar als quatre guardes de seguretat que van veure com no podien fer el canvi de torn pel bloqueig de la porta. Els estudiants van obrir ahir al migdia per facilitar aquest canvi de torn.

Els rectors planten el ministre d'Educació José Ignació Wert

Els rectors de les universitats espanyoles van plantar ahir el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, al Consell d'Universitats ja que es va negar a debatre sobre les retallades i l'augment de les taxes universitàries. El ministre va mostrar la seva disconformitat per la reacció dels rectors i va lamentar que no s'haguessin pogut plantejar altres qüestions, com les exigències acadèmiques per accedir a una beca. Wert va recordar que el decret d'estalvi a l'educació l'aproven els governs i els parlaments i va assegurar que sempre ha volgut dialogar. La Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles (CRUE) va demanar una reunió "urgent" amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. "En una democràcia, les lleis i els reials decrets llei els aproven els governs i els convaliden els parlaments", va dir Wert, que va mostrar la seva sorpresa per la plantada dels rectors i va afirmar que no tenia constància de cap queixa sobre l'ordre del dia, on no estava previst el debat sobre les retallades. D'altra banda, es va preguntar si els rectors són "conscients" de la "naturalesa" dels problemes de l'Estat. La CRUE va explicar ahir a la tarda que el passat set de maig va demanar la convocatòria extraordinària amb un únic punt a l'ordre del dia: analitzar i debatre el reial decret llei que preveu retallades en l'educació per valor de 3.000 milions d'euros. La demanda la van fer 59 rectors després que ho fes la presidenta de la Conferència i "la seva petició no fos atesa", narra la CRUE en un comunicat. Segons denuncien, es van convocar els rectors a un Consell d'Universitats "ordinari" sense que aparegués aquest punt en l'ordre del dia i en canvi se n'incorporessin de "tràmit".