El Tribunal de Cuentas ha posat en qüestió la manera com es van gestionar les adjudicacions, els pressupostos, la contractació de personal i la supervisió de la despesa de diversos ajuntament gironins del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) de l'any 2009. El que es va conèixer com a Pla Zapatero, va suposar un total de 149 projectes, que havien de donar feina a 1.176 persones i que en total sumaven un import d'11 milions d'euros, que es repartien entre 44 poblacions. Després d'haver analitzat una mostra dels expedients dels principals consistoris, conclou que hi ha diverses irregularitats. Entre les més destacades, s'assenyala que en nou municipis gironins es va deixar de contractar 57 aturats, tal com preveien els projectes. En aquest cas es tracta de treballs a Banyoles, la Cellera de Ter, Cervià de Ter, Lloret de Mar, Olot, Palafrugell, Santa Coloma de Farners, Sarrià de Ter i Tossa de Mar.
Girona
El Tribunal de Cuentas assenyala que l'Ajuntament de Girona, llavors governat per PSC, ERC i ICV, ja va cometre irregularitats en la preparació dels contractes de tres projectes. En les obres d'urbanització de la zona esportiva de la Devesa es va aprovar l'expedient i es va iniciar el concurs per adjudicar les obres sense l'acta de replanteig, i tot i això es va supervisar el projecte un cop ja s'havia fet el replanteig. Pel que fa a l'adapatció dels vestidors de Fontajau, no consta l'acta de replanteig.
Tanmateix el projecte que més irregularitats acumula són el desviament de les línies elèctriques de 25Kv i 45Kv per la construcció del nou pont del riu Ter. Pel que fa a la línia de 45KV, l'ens fiscalitzador assegura que es va iniciar la licitació sense acta de replanteig i l'acta de replanteig es va fer posteriorment a l'aprovació de l'expedient. En aquest mateix treball, però, es va detectar una irregularitat encara més greu: la redacció de projecte va ascendir a 5.312,80 euros i entre les certificacions de l'obra es van incorporar com a despesa 4.580 euros corresponents a la redacció del projecte. La llei no preveia que les empreses poguessin cobrar per la redacció del projecte.
El Tribunal de Cuentas també analitza el compliment de la llei que determinava el caràcter mensual de les certificacions d'obra i l'obligació de la seva emissió en els primers deu dies següents al mes que corresponien. En el projecte de la línia elèctrica de 25 KV per a la construcció del nou pont del Ter, tot i que l'execució del contracte va durar sis mesos es va expedir una única certificació al final del contracte.
Figueres
L'Ajuntament de Figueres, governat per CiU, també apareix en l'avançament de l'informe de fiscalització. En aquest cas es tracta principalment de diverses irregularitats comeses en el projecte d'aparcament dissuasiu al carrer Rec Arnau-avinguda Costa Brava. En aquest cas, es produeixen irregularitats en la preparació del contracte i en la seva adjudicació: es va iniciar la licitació sense acta de replanteig, l'acta de replanteig es va fer posteriorment a l'aprovació de l'expedient, es va inciar la licitació i es va adjudicar el contracte abans d'aprovar l'expedient. A més en aquest mateix projecte es detecta que no es van definir les millores, cosa que estava prohibida per llei, que es van donar més puntuació a aquestes millores que a la contractació de gent aturada. Per acabar l'ens fiscalitzador assenyala que el projecte va començar amb retard.
Blanes
El consistori de Blanes, que estava governant per CiU amb el PDB, també figura entre els ajuntaments reprovats per la seva mala gestió del Pla Zapatero al llarg de 2009. En aquest cas, critica que un dels projectes patís una modificació que acabés suposant un increment de la despesa que fregava al límit legal: un 10%. Segons l'informe, el projecte de reparació d'un talús del passeig Carles Faust, es va adjudicar per més de 97.000 euros, però van acabar certificant-se més de 107.000 euros, per sobre del preu de sortida. A més, les obres van començar amb retard.
Lloret de Mar
El govern lloretenc, encapçalat per CiU el 2009, acumula diverses irregularitats en el Pla Zapatero, segons el Tribunal de Cuentas. Es tracta també de problemes en la preparació dels contractes de la urbanització del parc de Can Xardó, la urbanització del carrer Girona i el projecte d'urbanització de diversos carrers del nucli antic. En tots tres casos falta l'acte de replanteig. També existeixen projectes en els quals no es va fer la publicitat de manera adequada, ni es van executar de manera immediata.
Olot
L'Ajuntament d'Olot, quan governava el PSC, és una de les 14 corporacions analitzades que va modificar tots els projectes presentats. En el cas de la capital de la Garrotxa, el Tribunal remarca que és el que més en va modificar de tot l'Estat per davant de Las Rozas: 19 d'executats, 19 de modificats.
Ripoll
El projecte de Can Budellers per al Museu de Ripoll, on governava ERC, és un dels que apareix a l'informe del Tribunal de Cuentas. Segons l'estudi, no consta l'acta de replanteig i no es van certificar obres fins passat tres mesos.
Vilafant
És l'únic ajuntament de les comarques gironines que no preveia penalitzar les empreses si no es complien els objectius de contractació d'aturats.
