Més de 250 MW de potència són els que té el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat sobre la taula en concepte de projectes de parcs eòlics a les comarques gironines. Si a això s'hi sumen els tres projectes que han començat a sortir a la llum en les darreres setmanes, denunciats per l'Associació de Naturalistes de Girona, la xifra ascendeix gai?rebé fins als 300 megawatts (MW), una energia, però, a la qual encara li queda un llarg recorregut per esdevenir una realitat. De fet, una energia de 300MW de potència equivaldria aproximadament a satisfer el consum de 180.000 vivendes a l'any.

Precisament l'oposició de les entitats ecologistes, així com les restriccions pressupostàries i la reducció de les ajudes per part de l'administració són les traves que han de superar ara les empreses promotores d'aquestes infraestructures d'energia renovable.

La Generalitat té autoritzats, ara hores d'ara, fins a set projectes de parcs eòlics que ja han complert els tràmits administratius i la declaració d'impacte ambiental favorable. La totalitat d'aquestes infraestructures es construirien a l'Alt Empordà, a municipis com Capmany, La Jonquera, Colera, Biure o Portbou. D'aquests, destaca el Parc Eòlic de la Jonquera, que generaria una ?ener?gia de 49,3 MW i que comportaria l'aixecament de 17 aerogeneradors.

D'altres amb una capacitat ?ener?gètica elevada són el de Passamillàs, a Biure, amb una potència de 27,5 MW a través d'11 aerogeneradors; el Parc Èolic de Molinars, a Colera, de 26 MW i 13 aerogeneradors; i el Tramuntana de Portbou, de 21,25 MW de capacitat i fins a 17 molins.

Amb una producció energètica menor, el Departament d'Empresa també ha autoritzat el Parc de Serra de l'Hoste i el de Serra Comunera, ambdós d'uns 5 MW i tres aerogeneradors; a més del Parc Eòlic Banys de la Mercè, de 4,6 MW, també amb tres molins projectats.

Quatre en tramitació

D'altra banda, el Departament d'Empresa i Ocupació també té sobre la taula quatre projectes més, tots en una fase més inicial. D'aquests quatre, tan sols un té aprovada la Declaració d'Impacte Ambiental, que és el de Ventalló, amb l'autorització favorable des del mes de març passat.

Aquesta central, promoguda per Endesa, preveu la instal·lació de 10 aerogeneradors entre Ventalló i Viladamat, d'uns 120 metres incloent l'alçada de les pales, i una potència de 20 MW. De la resta, el que té la tramitació més avançada per a l'avaluació d'impacte ambiental favorable és el de l'Auleda, a la Jonquera i Cantallops, de 24 MW.

D'altra banda, encara estan pendents de la Declaració d'Impacte Ambiental el Parc Eòlic de Biure i Pont de Molins, de 26 MW, i el que més potència generaria dels que té la Generalitat sobre la taula, el de Serra dels Tramonts, amb una capacitat de 50 MW. Aquest parc afecta els municipis de Terrades, Boadella d'Empordà, Darnius i Biure.

De tota manera, per tirar endavant els parcs eòlics també es requereix una autorització energètica, a més d'una altra d'ambiental, també atorgada pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Per tant, que un parc ja estigui autoritzat no vol dir que estigui en funcionament, i menys amb la situació actual de suspensió de les primes. Per tant, el promotor pot tenir les dues autoritzacions però no haver fet res per tirar endavant la construcció del parc.

Precisament un dels principals frens amb què es troben actualment els promotors de les infraestructures d'energies renovables és la reducció de les ajudes per part de l'administració. A principis d'any, el Govern va eliminar les primes destinades als productors d'energies, com l'eòlica, la solar, la hidràulica, el biogàs, la biomassa i la cogeneració.

Amb la suspensió de les ajudes, molts projectes com els parcs eòlics de l'Alt Empordà han quedat en un punt mort, a l'espera de veure si es reactiven les ajudes.

Un altre dels grans obstacles amb què s'estan trobant els projectes d'energia eòlica és l'oposició per part dels col·lectius ecologistes, que consideren que en molts casos no es té en compte l'impacte que pot tenir sobre el terreny una obra d'aquestes característiques. Amb aquest cas s'han trobat els promotors dels miniparcs eòlics de Sant Gregori, Blanes, Santa Cristina d'Aro i Torroella de Fluvià.

Tots són projectes de les mateixes característiques, amb tres molins de 3,3 MW cadascun, i tots han estat subjectes ja de les al·legacions de les entitats que denuncien el seu impacte paisatgístic.