Fusionar municipis per estalviar. Una fórmula que s'estén com una taca d'oli per Europa però que topa amb el rebuig frontal a casa nostra. Grècia, Portugal, Dinamarca o el Regne Unit són alguns dels països que ja han aplicat aquesta fórmula i ho fan fet d'una manera dràstica. El país hel·lè se subdivideix avui en 325 municipis, una xifra molt allunyada dels prop de 6.000 municipis amb els quals comptava a finals de la dècada dels 90. Dinamarca ha fusionat els seus més de 1.300 municipis en 275 mentre que Itàlia ha obligat a unir-se els pobles amb menys de 1.000 habitants.

L'Estat espanyol ha intentat quedar-se al marge d'aquesta onada de fusions municipals que es produeixen en els països del seu entorn però la persistència de la crisi econòmica ha posat de plena actualitat el debat sobre si és necessari reduir el nombre de pobles. La Unió Europea urgeix l'Executiu liderat per Mariano Rajoy a buscar les fórmules adequades per reduir el dèficit i tot apunta que una d'elles podria passar per promoure la fusió de municipis de forma voluntària. "La reordenació de l'àmit municipal és inevitable. No tots els ajuntaments són capaços de portar els seus comptes d'una forma ordenada, ni d'oferir serveis de forma eficient". Amb aquestes paraules, el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, obria la porta a canviar de sistema.

La Generalitat -que té les competències en l'estructura municipal- ja ha llançat un missatge de tranquil·litat als municipis catalans assegurant que no hi haurà fusions obligatòries. No obstant, reconeix que cal simplificar l'administració i per això ha deixat en mans d'un grup d'experts l'elaboració d'un informe per definir la nova llei de governs i hisendes locals que ha de delimitar les competències dels consistoris. El Govern català confia que el document estigui enllestit aquest estiu.

Només cal fer un cop d'ull al mapa municipal de les comarques de Girona per adonar-se que hi ha un model basat en micropobles i nuclis amb pocs veïns.

Dels 221 municipis gironins, més de la meitat tenen menys de 1.000 habitants. De fet, quatre de cada deu ni tan sols arriben als 500 veïns. En el mapa municipal gironí, costa trobar una ciutat que superi els 20.000 habitants. Tot i ser capital de comarca, les ciutats de Ripoll, Banyoles, la Bisbal d'Empordà, Puigcerdà i Santa Coloma de Farners ni tan sols arriben a aquesta xifra.

El mapa municipal de Girona xoca amb les recomanacions del Consell d'Europa que afirma que tot municipi de menys de 10.400 habitants és ineficient. Si se ?se?guissin les recomanacions europees només se salvarien 19 municipis de la demarcació.

La Comunitat de Madrid encara va més enllà i aposta per impulsar la fusió de municipis de menys de 20.000 habitants. Seguir els passos d'aquesta comunitat suposaria modificar de forma radical l'estructura administrativa a casa nostra. Algunes comarques, com la Cerdanya, només tindrien un nucli.

"El debat sobre si cal fusionar municipis és com el pantà d'Esponellà, del qual fa 60 anys que es parla. És una manera d'entretenir el personal (...) M'agradaria veure si amb les fusions realment s'aconseguira estalviar diners i quins serveis es donarien als disseminats (...) Si es pot demostrar que econòmicament és viable, jo m'hi apunto de seguida", assegura Joan Farrés (CIU), alcalde d'Esponellà (Pla de l'Estany, 451 habitants). "La culpa de la crisi actual no és dels ajuntaments. I menys dels petits. No veig bé les fusions obligatòries. Significa perdre qualitat ja que els veïns deixarien de tenir l'administració més propera", lamenta Joaquim Mateu (PIA), alcalde d'Aiguaviva (Gironès, 754 veïns).

Els consistoris consultats defensen mantenir la seva independència i aposten per mancomunar serveis com la millor via per reduir costos. "Com a alcalde d'un municipi de menys de 1.000 habitants i coneixent la importància que té per a nosaltres mantenir la personalitat jurídica, més que fusionar, s'hauria d'entrar per la via de mancomunar", proposa Alfons Quera (ERC), alcalde d'Agullana (Alt Empordà, 839 habitants). Quera, a més, dissenya la possible mancomunació de serveis. "Hauria d'afectar els serveis bàsics dels municipis com ara la recollida d'escombraries o l'enllumenat públic. Seria relativament fàcil de fer", explica.

Els ajuntaments asseguren que els seus comptes estan al dia. "Si es miren les estadístiques, sembla que els municipis més petits som els que econòmicament estan més sanejats. En el cas dels pobles amb menys habitants, portem l'administració com a casa. No estirem més el braç que la màniga", assegura Esteve Avellanet (CiU), alcalde de Meranges -el municipi amb menys habitants de la província de Girona-. Malgrat que el nombre d'habitants de Meranges no arriba al centenar, el municipi no es planteja la fusió.

Josep Vilà que és l'alcalde de Fogars de la Selva (la Selva, 1.498 habitants) posa una proposta sobre la taula per reduir costos. "La meva opinió personal és que el problema no som els pobles petits, ni tampoc els grans. Podríem prescindir de moltes coses. Per exemple: en lloc de tenir un Parlament amb 200 persones, el podríem tenir de 5. La diputació també podria quedar-se amb 10 persones. Els consells comarcals també... Arribaríem allà mateix", explica.

A l'hora de valorar l'aposta per mancomunar serveis, Vilà és escèptic. "Als consells comarcals ja s'està fent -assegura-. El servei l'has de fer igualment. Quina diferència hi haurà si el tinc mancomunat? Moltes vegades, s'ha donat a empreses que no toca", lamenta.

Per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) la solució per estalviar costos sí que passa per mancomunar serveis. No obstant, s'oposa de forma radical a suprimir municipis. "Ningú ha demostrat que aquesta via sigui eficaç i serveixi per donar una major qualitat de vida als ciutadans", assegura el president de l'associació, Miquel Buch.

"Alemanya, que és model d'austeritat, té més ajuntaments per habitant que Catalunya", explica Buch que aposta perquè els municipis continuïin existint com fins ara i reclama que la nova llei de governs locals defineixi bé les competències locals.