El Govern va proposar ahir a les comunitats autònomes liberalitzar els horaris comercials per a tots els establiments comercials de menys de 300 metres quadrats i elevar de vuit a deu el nombre mínim de diumenges i festius en els quals pot obrir el comerç. Així mateix, obligarà les ciutats més turístiques a liberalitzar totalment els horaris a les zones amb més afluència de visitants.
Totes aquestes mesures, es van exposar ahir en el transcurs de la conferència sectorial de comerç interior celebrada ahir a Madrid. Algunes de les pretensions del Govern central xoquen de ple amb la política de la Generalitat, que entén que moltes de les propostes vulneren el model català de comerç.
La regulació del sector ha estat una font permanent de disputes entre Estat i Generalitat. En alguns casos han arribat als tribunals –com amb l´impost català a les grans superfícies que acaba d´avalar el Constitucional– i en d´altres, s´han arribat a pactes que han evitat el conflicte.
Així, l´any 2005, un acord de la comissió bilateral Estat-Generalitat, va establir que a Catalunya només es permetria la llibertat d´horaris als establiments d´alimentació de menys de 150 metres. Amb la proposta de l´Estat, aquell pacte no es respecta, cosa que pot acabar desenvocant en un conflicte de competències.
Un altre punt de fricció fa referència als dies d´obertura en dies festius. Més que en el nombre de mínim de dies –de vuit a deu– en qui decideix quines són les dates escollides.
I és que la proposta del Govern inclou l'establiment, per primera vegada, de criteris per fixar el calendari d'obertures a totes les comunitats: quan hi hagi dos o més festius consecutius, els diumenges de rebaixes, festius de la campanya nadalenca i aquells que coincideixin amb períodes de més afluència turística.
Fonts de la Generalitat, ja van advertir ahir que l´elecció dels dies és un competència exclusiva a la qual no pensen renunciar.
Actualment, a la majoria de les autonomies el comerç pot obrir vuit festius l'any, mentre que a Madrid s'ha implantat la llibertat total d'horaris, a Canàries n´obren 9, a Múrcia 10 i a Ceuta 16.
Després de la conferència sectorial de comerç interior celebrada ahir a Madrid, el secretari d'Estat del ram, Jaime García-Legaz,va explicar que per delimitar aquestes ciutats s'han establert criteris objectius, com per exemple que l'últim any hagin registrat més d'un milió de pernoctacions o que hagin rebut 400.000 visitants arribats en creuer.
Actualment reuneixen els esmentats criteris Barcelona, Alacant, València, Saragossa, Màlaga, Sevilla, Las Palmas de Gran Canària, Bilbao, Còrdova, Granada i Cartagena (Múrcia), així com Madrid, Palma de Mallorca i Santa Cruz de Tenerife, encara que aquestes tres últimes ja permeten obrir amb llibertat al comerç a determinades zones turístiques.
En el termini de sis mesos (a comptar des que entri en vigor la nova normativa), els ajuntaments de les onze ciutats restants hauran de delimitar el que considerin zones de gran afluència turística, una proposta que haurà de ser aprovada per la corresponent comunitat autònoma.
L'objectiu d'aquestes reformes, que obligaran a reformar la llei d'horaris 1/2004, és evitar que els milions de visitants que arriben a Espanya se'n vagin del país sense poder comprar perquè es troben amb les botigues tancades.
«Espanya és un dels països més restrictius en obertures en dies festius, cosa que ens col·loca en desavantatge», va insistir García-Legaz, que va assegurar que aquestes mesures permetran reactivar el comerç i que la gran majoria de les comunitats les han abonat «de forma aclaparadora».
Ampliar l´horari d´obertura
Addicionalment, el Govern ha proposat augmentar de 72 a 90 el nombre d'hores a la setmana (dies laborables) en què pot obrir una botiga i liberalitzar els horaris per a tots els establiments de menys de 300 metres quadrats, davant del límit de 150 metres fixat en algunes autonomies.
El secretari d'Estat va explicar que va exposar a les autonomies el model de declaració responsable que s'ha elaborat al costat de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies per poder obrir determinades botigues sense necessitat de llicència municipal.
L'establiment d'aquest model permetrà que l'«autollicència exprés» sigui posada en marxa amb caràcter immediat.
La conferència sectorial va abordar també la necessitat que les comunitats autònomes s'impliquin en l'elaboració de la Llei d'Unitat de Mercat per acabar amb el «greu problema» que suposa la fragmentació que actualment existeix a Espanya, va apuntar García-Legaz.
