Dissabte, mentre conduïa cap a La Vajol entre els boscos que flanquegen la carretera d'Agullana, una veueta anava cantussejant dins del meu cap: "Quan temps tardarà tot això en ser cremat?". Només calia una espurna, una cigarreta, un cul d'ampolla; el sol i la tramuntana ja fan la resta.

Diumenge va culminar la tragèdia, una obra que havia començat ja fa dos anys amb una nevada que va trencar arbres i boscos sencers, que va vinclar torres d'alta tensió com si fossin de mantega. Les línies elèctriques es van arreglar en qüestió de dies, de setmanes com a màxim, però els boscos no. La llenya es va assecar i aviat quedà disposada per a la gran foguera.

Quan passen aquestes coses sempre sorgeix el tema de les causes, de la competència dels bombers o del conseller de torn, i ningú es fa les preguntes que caldrien d'una bona resposta. Per què ningú va fer netejar els boscos? Per què pobles que estan rodejats de massa forestal no tenen els mínims recursos per afrontar una emergència?

Les respostes, com moltes vegades però especialment ara, se les ha endut el vent. Ahir escoltava a la ràdio el lament d'un alcalde que no tenia mangueres per a humitejar els marges i les parets dels edificis més propers al foc, un lament legítim, però també s'hauria de preguntar ell mateix per què el poble no s'ha preocupat per obtenir aquests recursos abans? Molts alcaldes semblen ànimes en pena esperant que els bombers els vinguin a apagar focs dels quals ells també són responsables.

L'Alt Empordà serà durant una dècada un paisatge calcinat i qui sap si demà ho serà també la Selva, o les Gavarres. El foc és el desastre natural per excel·lència del nostre país, però és un desastre evitable, cal una política de neteja intensiva de boscos, d'aportar recursos als que estan més a prop de les flames, però també de la conscienciació d'aquests darrers.