Javier Retana (Madrid, 1959) és biòleg, enginyer agrònom i director del Creaf, a més de catedràtic d'Ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva investigació es basa en l'estudi de la dinàmica forestal i l'efecte de les perturbacions, especialment el foc, sobre la vegetació i la fauna.

Quin tipus de massa forestal ha cremat a l'incendi de la Jonquera?

Segons el mapa de Catalunya de cobertes del sòl, bàsicament la meitat són suredes. Després hi ha pinedes de pi blanc, matollars i prats. És vegetació típicament mediterrània i, en part, molts d'ells són fàcilment inflamables; que és diferent de la capacitat que tenen de fer combustió. Crema molt ràpid.

De quina tipologia d'incendi parlem en aquest incendi?

Tal com ha anat la tramuntana, seria un incendi de vent que es desplega a gran velocitat i intensitat. És un gran incendi forestal: a nivell general, per sobre de les 1.000 hectàrees ja ho és. Però per sobre de 10.000 és un molt gran incendi forestal, i n'hi ha molt pocs d'aquests: l'últim que hi va haver de 16.000 hectàrees fou el del Solsonès de l'any 1998.

Comentava que la vegetació de la zona és fàcilment inflamable...

És que crema molt ràpid, avança ràpidament l'incendi. Altres tipus de formacions boscoses, per exemple si hagués entrat a la Garrotxa, tenen suredes, rouredes, alzinars... que són vegetació que no crema tan ràpid però que té una intensitat de flama brutal perquè té una quantitat de combustible molt més gran. Però la zona que ha cremat és una vegetació que crema molt ràpid.

Inflamabe, combustible...

Inflamable és una mesura de velocitat i, després, que sigui més o menys combustible és una mesura de la intensitat i està relacionada amb la quantitat de biomassa que hi ha al bosc. I aquests boscos (de l'Alt Empordà) no són de gaire biomassa i el foc avança ràpid. Com més tancat és un bosc, ?menys ràpidament avança el foc i, en canvi, quan el bosc és més obert, l'incendi avança més ràpid.

Quina estructura de bosc trobem a l'Alt Empordà?

Mediterrani, que pot tenir molts components secs: per tant hi ha molt poca humitat i això fa que el combustible (la vegetació) estigui molt sec i l'incendi pugui avançar ràpidament.

El futur d'aquesta zona cremada, quin és?

Per parts. Suredes: el suro és un arbre que pot rebrotar des de la copa, és a dir, amb no massa temps les suredes poden tornar a tenir una aparença del bosc, molt més ràpidament que altres tipus de formacions. Dóna la imatge de zona cremada, però l'estructura d'un bosc s'aconsegueix molt més ràpidament amb les suredes. Les suredes estan cremades, però no mortes. Com exemple, alguns arbres com les alzines poden rebrotar des de la base, però la surera ho pot fer directament des de la copa i això fa que s'acceleri la recuperació d'aquestes zones. En canvi, els pins moren però llencen unes llavors que poden fer que es restableixin els pins petits en els propers mesos. El problema és que hi haurà pins petits que hauran de créixer, i per tenir l'aparença d'un bosc com teníem ara poden passar 30, 40 o 50 anys, depèn dels casos. Les suredes, amb un, dos, tres anys es veurà com es recupera, que hi ha fulles vives... Els matollars i prats també es poden recuperar molt ràpidament. El problema són els boscos que no siguin les suredes.

I en el cas de la fauna?

Hi ha organismes que poden enterrar-se i per sota de 20 o 30 centímetres pràcticament no els efecta el foc; però els que no poden desplaçar-se, com les aus, normlament moren. La recuperació de la fauna està molt relacionada amb la de la vegetació. Si es recupera ràpid la vegetació, la fauna també ho farà.

Quina gestió s'ha de fer ara?

El primer que s'ha de fer és esperar. Hi ha gent que ja volia anar a plantar arbres... És el pitjor que es pot fer ara. Si hi ha un incendi existeix tot un procés de retenció de sòl que com es perdi i es comenci a erosionar, llavors sí que seria molt més difícil la recuperació. Intentar no tocar massa i esperar que la primera vegetació, a finals d'estiu o després de les pluges de la tardor, comenci a créixer i retingui el sòl. I després es pot parlar del que s'ha de fer. En el cas de les suredes, no caldrà fer massa perquè es recuperaran en gran part, i en el cas dels pins depen dels anys. En el pi blanc es pot deixar que es regeneri de manera natural però si algun any és molt dolent llavors sí que es podria actuar. Però per saber com va la regeneració s'ha d'esperar mig any o un any, perquè ara pot ser que hi hagi les llavors, comencin a créixer i a la tardor la zona cremada estigui plena de pins.

Hi ha alguna gestió de prevenció que s'ha de fer?

Parlem molt que s'han de netejar els boscos perquè la seva continuïtat ara és molt gran perquè s'han abandonat conreus, pastures... Per tant, el bosc té molta més continuïtat, més distribució vertical de la biomassa i això fa que els incendis s'estenguin molt més del que podien fer-ho fa 50 o 80 anys. Però això és una cosa i una altra molt diferent dir que hem de netejar el bosc. El concepte netejar no m'agrada perquè no és que estigui brut, és que hi ha vegetació: que el bosc té massa biomassa? Sí; que això és fàcil d'eliminar? No. S'hauria de fer pràcticament manual. Jo vaig fer un càlcul del que representava netejar els boscos de Catalunya i resultava un percentatge altíssim del pressupost anual de la Generalitat. No es pot fer. Es pot fer en zones pròximes on viu gent, on la neteja del bosc en redueix la densitat perquè el risc que pugui arribar el foc sigui més petit. Però de manera generalitzada per tot Catalunya és absolutament inviable.

Existeix una estructura de bosc que el faci més resistent als incendis?

Sí. Normalment, els boscos es tallen, es gestionen... però els boscos que millor resisteixen són els que tenen una densitat no massa elevada d'arbres, i els arbres són molt grans. Poden deixar que el foc passi, que no hi hagi continuïtat del combustible cap amunt. Aquests són els boscos que millor resisteixen, però és molt difícil perque són boscos de molts anys, que s'han mantingut en molts anys, costa gestionar-los i no és una cosa fàcil. Hi ha boscos més inflamables que d'altres, però l'estructura de bosc és general per a tots. En un alzinar molt dens, potser triga a començar l'incendi, però quan ho fa és difícil de parar. Els boscos més oberts i amb estructura d'arbres grans són més resistents a un foc de capçades (es propaga per les capçades i crema totalment els arbres). Pot passar un foc ràpid de superfície, però que té unes conseqüències molt més petites que els altres.

Amb el sistema de boscos que hi ha actualment, sense pastures i menys conreus, ens hem d'habituar a incendis d'aquestes dimensions?

El sistema mediterrani sempre ha tingut incendis i sempre n'hi haurà. Els últims deu anys ha sigut un miracle: és impossible d'imaginar que en un any es cremessin 400 hectàrees. Això és una bestiesa. És gairebé impossible en un territori com Catlaunya perquè som un territori mediterrani, les temperatures són cada cop més altes, el combustible creix i hi ha molta gent al bosc: el risc és molt gran. El que ha sigut un miracle és que es cremin tan poques hectàrees en els darrers anys. Que es cremi aquesta superfície (unes 14.000 hectàrees ahir) passa, però esperem pics molt més alts d'hectàrees cremades. Aquesta any no ha sigut catastròfic des del punt de vista dels incendis. L'any 1986 i el 1994 sí que van ser catastròfics.

I l'afectació del canvi climàtic?

La tempartura augmenta, i quan més ho fa, el risc que comencin i s'estenguin incendis és més alt. El combustible està més sec i el risc és més gran. No és que baixin les precipitacions, sinó que l'augment de la temperatura provoca un increment de l'evaporació i una menor humitat en els combustibles (els vegetals). Quan més sec està, més fàcil és que es pugi cremar.

Quines són les zones de més risc a les comarques gironines?

Totes les zones que tinguin una gran continuïtat de bosc són les que tenen més risc. Per exemple, tot el massís de les Gavarres, prepirineu. Tenen un component que no són tan humides com la Garrotxa i tenen una continuïtat que quan comenci un foc és molt difícil d'aturar. El risc és més baix a la Garrotxa que té un altre tipus de bosc amb una major humitat.