Les comarques gironines tenen potencial per generar electricitat a través de la calor de la terra. Figueres ha començat a fer els primers passos per intentar disposar d'una central per generar energia elèctrica a través d'aquest sistema. Els primers càlculs preveuen que amb un pou es podria generar electricitat per a 25.000 persones i la infraestructura suposaria una inversió de 40 milions d'euros. Els avanços tecnològics estan fent cada vegada més viable aquesta font d'energia renovable. Des de la Generalitat tenen estudis enllestits perquè en el moment que hi hagi l'interès d'inversors puguin ser utilitzats. En tot l'Estat espanyol no hi ha avui cap central i només s'hi troben un parell de propostes projectades.

Apostar per les energies renovables és un dels objectius que es marca Figueres en el Pla d'Acció Municipal, amb 440 propostes per executar fins al 2015. Una d'elles passa, precisament, per estudiar la viabilitat de desenvolupar una central de generació d'energia elèctrica per mitjà de l'aprofitament de l'energia geotèrmica amb pous de fins a 4.000 metres de profunditat. Aquest tipus d'energia s'obté a través de la calor de la terra, tot i que hi ha diferents tipus de sistema per fer-ne ús: d'alta temperatura, de mitjana, de baixa i de molt baixa. Aquest darrer és l'únic que s'utilitza a Catalunya per a bombes de calor d'edificis. Les instal·lacions amb pous a 4.000 metres de profunditat, a tres o quatre quilòmetres, amb temperatures superiors a 150º, i que permeten generar electricitat per milers de persones, són inexistents a l'Estat .

Des de l'Ajuntament de Figueres són prudents i insisteixen que es troben en una fase molt inicial d'estudi, però admeten que han tingut un primer contacte amb un expert en la matèria d'origen holandès i la seva intenció és veure si seria possible posar-ho en marxa a la ciutat.

Segons el mapa de zones de potencialitat geotèrmica profunda de l'Institut Geològic de Catalunya (IGC), una part de Figueres -tal i com pot apreciar-se en el mapa que il·lustra aquest reportatge- en té amb "presència de manifestacions de termalisme calcari". Des de l'Institut Català d'Energia alerten que es tracta d'una estimació i que, per determinar-ho amb exactitud caldrien més investigacions. Aquesta fase -que ja s'ha portat a terme en d'altres punts de l'Estat com Tenerife o Granada- encara no s'ha ni abordat a la ciutat gironina.

Fins al moment s'ha mostrat interès en impulsar-ho i s'ha fet un primer càlcul: el que certifica que amb un únic pou es permetria abastir unes 25.000 persones i que la inversió podria situar-se al voltant dels 40 milions d'euros. Per això, expliquen, una de les possibilitats podria ser que s'impulsés a través d'algun tipus de concessió amb alguna empresa inversora interessada. "Seria increïble que la ciutat pogués ser autosuficient energèticament", assegura el regidor de Medi Ambient, Pere Giró (CiU). Aconseguir ser autosuficients i fer-ho amb energies renovables que generen poc impacte es considera molt beneficiós. Justament a l'Alt Empordà hi ha una població amb un pla pilot per ser autosuficient, Ordis, però combinant l'ús de diferents energies, des de la solar tèrmica a l'eòlica.

Energia neta

En el cas de l'energia geotèrmica, està considerada com una energia neta ja que es produeix en un circuit tancat, sense emissions a l'atmosfera ni combustió. A més, Ignacio Romero, gerent de Ciclo Binario -una de les empreses implicades en una planta projectada la ciutat andalusa de Guadix, a la província de Granada-, assegurava en unes declaracions al diari Expansión que un sol quilowatt instal·lat de geotèrmia "equival a plantar 109 arbres".

Malgrat aquestes característiques aparentment beneficioses, el seu desenvolupament a l'Estat és, de moment, nul, segons han informat des de l'Institut Català d'Energia. S'estan fent investigacions i hi ha projectes previstos, com el d'aquesta població andalusa o bé a Tenerife, però, per ara, cap planta que generi electricitat en funcionament. La seva explotació en d'altres països, en canvi, està molt més estesa. En part, però, per condicions més adequades del seu subsòl. Se'n poden trobar a Sudamèrica, Austràlia, Alemanya, Indonèsia, el Japó, Turquia o els Estats Units.