Sant tornem-hi. Aquest dimarts van cremar de nou els boscos de Vilopriu, tal com passa des de fa més de 20 anys diverses vegades cada temporada. El d'ahir, en espera de més detalls de la investigació que efectuen els Agents Rurals, es considera també un incendi provocat. Es va declarar pocs minuts després de la una de la tarda i va cremar vivament unes hores. A les vuit del vespre es donava per controlat. No obstant això, van ser les 13 les hectàrees cremades, que se sumen a les 100 calcinades l'estiu de 2010 també arran d'un foc que va començar, igual que el d'ahir, just a peu de carretera; i a les innumerables clapes que els diferents focs declarats han causat en aquesta zona boscana. Vilopriu és, literalment, un punt calent de les comarques gironines pel que fa a incendis. Cada any els veïns dels nuclis disseminats per la zona paguen la broma amb un desallotjament o altre, i encara gràcies que només és això.

A la una i deu minuts del migdia saltaven totes les alarmes. A Vilopriu s'hi ha constatat la presència d'un piròman i malgrat que el passat mes de març es va detenir una persona en relació amb delictes d'incendis, la cosa no s'ha aturat. Una gran flamarada sobtada va causar una ignició a peu de la carretera Gi-631, que transcorre entre Vilopriu i Camallera, a uns tres quilòmetres de Sant Mori i a un de Valldevià, segons van apuntar fonts dels cossos d'emergències, i la vegetació assotada per un dels estius més secs del segle va prendre com l'esca. A la tarda, un cop apagada la zona, els Agents Rurals van delimitar un perímetre d'uns 1.000 metres quadrats per concretar el primer punt on havia esclatat el foc. Ahir a la tarda, però, encara no havia transcendit si s'hi havia trobat restes que provessin la intencionalitat de les flames. En molts dels incendis a la zona en els darrers anys s'hi han trobat diverses burilles de cigarrets.

D'altra banda, ahir les prioritats eren combatre les flames al més ràpid possible i evitar que s'estenguessin cap a l'oest, en direcció a Gaüses i Sant Jordi Desvalls. Fins a 55 vehicles terrestres i 15 d'aeris van treballar alhora per evitar l'estesa de les flames. A quarts de tres de la tarda es decidia el desallotjament de les cases del nucli de Valldevià, a mig camí entre Vilopriu i Sant Mori. Només hi havia vuit persones; molts eren a la platja, com una veïna que s'estava a Sant Martí d'Empúries i s'havia quedat entrebancada a l'alçada del punt de control de l'incendi, sense poder recórrer el darrer quilòmetre per arribar a casa. "Tot són cases de pedra, no crec que hi passi res. Els Bombers ens han dit que estiguem tranquils, però fins que no n'esti?guin seguríssims no ens deixaran tornar", explicava la dona, que va declinar dir el seu nom. També es van haver d'aguantar la calor els banyistes que feien ús de la piscina municipal de Vilopriu, desallotjada per ordre dels bombers a dos quarts de tres de la tarda per tal que els helicòpters bombarders hi poguessin carregar aigua.

El gran risc de la zona de Valldevià era la gran fumera que hi dificultava la respiració, però el foc també va arribar a la vora de les cases de manera certament preocupant, va explicar el delegat d'Interior a Girona Albert Ballesta. "Per sort hem pogut fer servir les piscines de la zona i els sistemes de rec dels jardins per remullar la zona", detallava Ballesta, que a mitja tarda ja anticipava que les perspectives d'extinció eren bones, tot i la calor intensa que es respirava a la zona i el vent de marinada, sempre emprenyador pels bombers com és sempre el vent, explicava el cap de la Regió d'Emergències a Girona Enric Cano, però un xic menys que la tramuntana ja que porta humitat. Cano també va demanar ajuda als pagesos: "Entenc que és un sacrifici per a ells, però a nosaltres ens ajudaria molt en les tasques d'extinció que llauressin els camps", va admetre el cap dels bombers gironins. A la zona hi ha una bona extensió agrícola i de fet ahir a la tarda trastejaven màquines i camions per la carretera, previsiblement d'agricultors conscienciats que deixaven la migdiada per un altre dia i anaven a remoure les terres dels seus conreus. També es van mobilitzar les Associacions de Defensa Forestal (ADF) de Girona i el Baix Empordà.

Les previsions optimistes, dins el desastre de l'incendi, es van acabar més o menys acomplint i a un quart de sis de la tarda el foc es va considera estabilitzat, és a dir, que ja no creixia en superfície de zona cremada. A dos quarts de set, segons van precisar els Bombers de la Generalitat, els vuit resignats veïns de Valldevià podien retornar a les seves cases, que van resultar intactes. A les vuit, l'incendi es donava definitivament per controlat, però ja a les sis de la tarda els responsables de l'operatiu feien retornar efectius cap als seus parcs d'origen.

Romanent nocturn

Cap a les deu del vespre, els Bombers de la Generalitat informaven que set camions es quedarien a l'indret durant la nit per remullar bé la zona cremada i evitar revifalles. D'altra banda, es presumia que l'alerta era màxima perquè no és rar que a Vilopriu s'esdevinguin incendis molt seguits, o fins i tot simultanis, tal com va succeir el passat nou de març. Aquella nit de divendres, poques hores abans que es declarés un altre incendi intencionat al massís de l'Ardenya, a Santa Cristina d'Aro -també s'hi busca un piròman, en aquesta zona-, van haver-hi tres focs a Vilopriu, que només van cremar uns 500 metres quadrats però van fer emprenyar sobremanera els Mossos d'Esquadra, els Bombers i els Agents Rurals, que feia anys que tenien la mosca al nas per la sospitosa combustió de la zona.

Uns dies després, i basant-se en indicis força febles segons ha defensat sempre el seu advocat, Gregori Martínez Palomé, els Mossos detenien Joan Portell, àlies Joan Vilopriu, un veí de Sant Jordi Desvalls de caràcter arrauxat i solitari, a qui la policia i els rurals havien vist per la zona la nit dels incendis. A prop dels focus s'hi havien trobat burilles de Ducados, el tabac que fuma en Vilopriu, i ara està en mans de la policia científica discernir si la saliva de les cigarretes conté l'ADN del veí de Sant Jordi. Ahir, segons va admetre Ballesta, se'l va vigilar però no es va anar més enllà. El seu lletrat tampoc no en va tenir cap notícia. A Sant Jordi tampoc no va agradar gens l'arrest del paisà, un home que estima el bosc i del qual ningú mai ha pensat malament, va explicar l'alcalde Jordi Corominas. I ell també es declara innocent.