Finalment, el Ministeri de Foment ha decidit negociar amb la concessionària de l'autopista perquè redueixi el 50% del peatge als vehicles mentre la Nacional no estigui ampliada. Certament és una millora, però no per als conductors gironins, que hauran de fer gairebé 1.000 quilòmetres si volen gaudir d'aquests avantatges. I és que el Ministeri d'Ana Pastor està fent tractes amb Autopista del Atlántico (Audasa), i el peatge que es vol abaratir és el del tram de l'AP-9 entre Vigo i Pontevedra per evitar la N-550, una autovia incòmoda i pendent de ser ampliada. És un escenari gairebé idèntic al que es viu les comarques gironines amb la N-II i l'autopista AP-7. Amb la diferència que aquí, Foment encara no ha mogut fitxa.
Passar pel tram de l'AP-9 entre Vigo i Pontevedra és l'alternativa més utilitzada pels conductors gallecs, ja que moure's per la N-550 suposa duplicar el temps de recorregut. Prop de 30.000 vehicles circulen de mitjana per aquest tall de l'autopista d'Audasa, pagant unes de les tarifes més cares de l'Estat (22 cèntims per quilòmetre). Foment qualifica aquest fet de "discriminació", i ha engegat un pla per abaratir el peatge en un 50% per a aquells usuaris habituals i només en dies laborables. D'aquesta manera, pressiona la concessionària perquè el viatge de tornada entre Vigo i Pontevedra acabi sortint pràcticament de franc als conductors.
Qüestió de prioritats
Pastor ha donat prioritat a aquest pla perquè es resolgui com més aviat millor. De fet, el passat abril la ministra ja va manifestar la voluntat d'enllestir com més aviat millor el problema viari entre Pontevedra i Vigo. Per exemplificar-ho, Pastor va argumentar que "jo visc a Pontevedra i per anar a Vigo només tinc dues opcions: o hi vaig nedant, o pagant".
Malgrat haver assegurat en repetides ocasions que no hi ha diners a la caixa per invertir en la N-II, el Ministeri de Foment està donant preferència al tram gallec i a altres vies de l'Estat pendents de solució. La setmana passada sense anar més lluny, va inaugurar una nova autovia a Múrcia amb dos trams desdoblats que sumen 30 quilòmetres d'un total de 90 projectats. Van tardar cinc anys a construir-se, mentre que a Girona ja en fa tres que les obres de desdoblament es van aturar malgrat les incomptables promeses dels governs de PSOE i PP.
Cada territori ha esgrimit a Foment els seus motius per reclamar millores a les seves carreteres. El volum de trànsit, l'augment de les taxes (un 7,5% més des de finals de juliol, i al setembre la pujada de l'IVA) o el temps que es tarda a fer el recorregut. Les comarques gironines, a més, tenen un altre agreujant. La N-II concentra el 30% de tots els accidents mortals que es produeixen a la demarcació en un any, no en va l'alcalde de Figueres, Santi Vila, va batejar un dels trams d'aquesta carretera com a "corredor de la mort".
Però ni els esforços dels alcaldes, administracions locals i societat civil gironina per intentar fer veure al Ministeri de Foment que el degoteig de víctimes ve donat per un excés de vehicles en una via no desdoblada han servit perquè canviïn les coses.
Abertis, la concessionària que gestiona l'AP-7, va anunciar a finals d'abril passat que mantenia "converses" amb l'Estat per tal que els camions paguessin menys per circular per l'autopista mentre la N-II no estigués desdoblada. Però contràriament al que està passant amb l'autopista entre Vigo i Pontevedra, aquí encara no hi ha cap decisió ferma, només "paper mullat". L'encariment dels peatges a partir de setembre pot fer que molts conductors passin a formar part dels més de 20.000 vehicles que circulen cada any per la N-II.
