Centenars de milers de persones van participar ahir a Barcelona en la manifestació independentista amb motiu de la Diada, una marxa que va comptar amb el suport de la Generalitat i en què també es va reclamar a l'Estat un pacte fiscal que millori el finançament català. Els Mossos d'Esquadra i la ?Guàrdia Urbana de Barcelona van xifrar en un milió i mig els assistents a la protesta, mentre que la Delegació del Govern a Catalunya va quantificar la participació en 600.000 persones.
La marxa va arrencar a les sis de la tarda, però unes hores abans els cèntrics carrers de la ciutat estaven ja plens de ciutadans, moltes famílies que van arribar des de punts de tota la geografia catalana, per sumar-se a la manifestació amb un marcat accent reivindicatiu i cívic.
La marxa va estar liderada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i, per darrere, a força distància, hi va participar una representació de nou consellers de l'Executiu català i de partits com ERC, CiU i ICV. Encara que no va acudir a la manifestació el president de la Generalitat, Artur Mas, també en aquesta segona línia hi va ser la seva dona, Helena Rakosnik, l'expresident català Jordi Pujol i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias.
La vicepresidenta Joana Ortega -que milita a Unió Democràtica- va assistir a la manifestació, així com els consellers Andreu Mas-Colell, Irene Rigau, Boi Ruiz, Josep Lluís Cleries, Ferran Mascarell, Josep Maria Pelegrí, Lluís Recoder i Francesc Xavier Mena, a més del secretari del Govern, Germà Gordó.
Només hi van faltar Pilar Fernández Bozal i Felip Puig, aquest darrer pendent del dispositiu de seguretat de la manifestació en qualitat de conseller d'Interior, a més del mateix Mas, que per la responsabilitat del seu càrrec va optar per no assistir-hi. Fins a darrera hora no s'hi va poder incorporar el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, que hi va acudir en crosses per una lesió al menisc.
Divisió en el PSC
La protesta va evidenciar la falta d'entesa i les divisions que hi ha entre els crítics del PSC. Així, per una banda, hi havia l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, així com històrics dirigents del PSC com Marina Geli o Ernest Maragall, mentre que per l'altra hi van participar el moviment "Avancem" i altres destacats membres joves del partit. Els tres membres de l'executiva del PSC que pertanyen al moviment "Avancem" -Jordi del Río, Joan Ignasi Elena i Fabián Mohedano-van acudir a la manifestació amb la capçalera del moviment en contra de les retallades "Prou retallades".
A més van estar presents la diputada al Parlament i membre de la direcció del PSC Laia Bonet i l'exdiputat Toni Comín, entre d'altres. Aquests últims van acudir a la manifestació amb la plataforma "Prou retallades", que van lluir una pancarta a favor de la Catalunya social i en defensa de l'estat del benestar i en contra de les polítiques d'austeritat.
La marxa va comptar amb una nodrida representació de personalitats de la cultura, agents socials, institucions i membres de partits que van anar a títol personal.
En la manifestació, que va col·lapsar el centre de Barcelona, van escoltar-se consignes d'"independència", "Mas lidera o dimiteix", "espanyol qui no voti", així com hi van ser presents centenars d'estelades i, en menor grau, de senyeres.
La capçalera de la protesta no va poder arribar al Parlament perquè la marxa amb prou feines podia avançar, fet pel qual una representació de l'ANC i de l'Associació de Municipis Independentistes (AMI) va abandonar la marxa per llegir el manifest final al costat de la cambra catalana.
L'afluència de gent a la manifestació va dificultar la comunicació mòbil i per Internet, i els aparcaments habilitats per als autobusos arribats d'altres localitats catalanes van quedar complets.
Altres escenes que van poder veure's durant la marxa van ser les de nuvis que van voler passar part del seu casament participant en la protesta, així com altres ciutadans que van banyar-se a les fonts públiques del centre de Barcelona.
Presència de Pep Guardiola
La manifestació va posar el seu punt final amb una "onada" de cartolines verdes a favor de la independència, una marxa a la qual es va sumar, amb un vídeo des de Nova York l'exentrenador del FC Barcelona Pep Guardiola.
Al final de la manifestació, davant del parc de la Ciutadella, milers de persones van exhibir també senyeres i estelades, però en un ambient tenyit del verd de les paperetes simbòliques a favor de la independència catalana.
"Des de Nova York, aquí en teniu una altra més", va dir Guardiola exhibint la papereta verda en la seva mà en un vídeo des de Nova York, unes paraules de l'exentrenador del Barça que van ser rebudes amb una ovació.
Posteriorment, una vintena de persones de diferents nacionalitats van llegir discursos en diversos idiomes a favor de la sobirania catalana, i el més contundent d'ells ha estat el que va versionar, en castellà, l'Oda a Espanya que el poeta Joan Maragall va escriure fa més d'un segle.
En paral·lel a la convocatòria de l'ANC, una altra manifestació va discórrer per Barcelona, la que cada any realitza l'esquerra independentista més radical i que, com ha passat altres vegades, va acabar al Fossar de les Moreres amb la crema de banderes d'Espanya, França i Europa per part d'uns encaputxats.
El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 31 persones durant la manifestació de la Diada, totes elles de caràcter lleu. De les 31 persones ateses, 26 van ser avaluades i donades d'alta en el mateix lloc de l'incident, mentre que 5 més van ser traslladades a diferents centres d'urgència de Barcelona. El dispositiu especial del SEM per a la manifestació va comptar amb 3 persones de comandament i 10 Unitats de Suport Vital Avançat.
una riuada de gent que desborda el centre de Barcelona en nom de la independència.Centenars de milers de persones van omplir el recorregut entre passeig de Gràcia i Via Laietana.L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), va ser un dels representants de l'Assemblea de Municipis per la Independència (AMI) que va participar en la delegació que va accedir al Parlament.Els assistents a la protesta no van perdre el caràcter festiu enmig de l'ambient reivindicatiu que es va viure a Barcelona.Les banderes independentistes es van multiplicar respecte a anteriros edicions, responent a la convocatòria de l'ANC.
