De mica en mica es van sabent més detalls de la negociació que estan portant a terme els propietaris del garatge Forné i l'Ajuntament de Girona. Els amos de la finca, a la cantonada entre la carretera de Barcelona i el carrer Lorenzana, demanen vuit milions d'euros al consistori com a compensació pels danys que consideren que els ha causat la protecció parcial de l'edifici, que l'Ajuntament va realitzar quan la va fer entrar al Pla Especial de Protecció ?l'any 2008. Es tracta d'un cas molt similar al del xalet Tarrús, on inicialment el consistori va ser condemnat a pagar 2,3 milions d'euros, i que, finalment, després de negociar post-sentència, va acabar indemnitzant els propietaris de la finca del carrer de la Rutlla amb 1,3 milions i concedint-los, a més, certa edificació al solar.

En el cas de l'antic garatge de la Seat, l'Ajuntament va incloure l'edificació en un catàleg, per evitar que un dia fos enderrocat totalment. En concret, va decidir protegir la rampa interior en forma de cargol i la façana en forma de mur cortina, en considerar que eren dos elements prou singulars com per conservar-los. L'edifici és obra de l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de la Balle, executada entre 1956 i 1957. Aquell any 2008, al catàleg s'hi van incloure un total de deu finques, entre les quals també hi havia les cases Escatllar del carrer Canonge Dorca, del sector del Güell, dels arquitectes Josep Claret i Rovira i Joan Roca Pinet, contruïdes entre els anys 1937-40.

Lluita als jutjats

En saber que l'Ajuntament volia protegir gran part de la finca, els propietaris del garatge van presentar al·legacions, com també ho van fer els de les cases Escatllar. L'Ajuntament només va resoldre parcialment les queixes en aquests dos casos. Tots dos van buscar defensa jurídica per traslladar el cas als jutjats i demanar la descatalogació total. Al final, només els amos del del garatge Forné van seguir lluitant als jutjats. Abans d'acabar l'any 2009 el cas va arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, seguint els passos del xalet Tarrús. Fa uns mesos, poc abans d'acabar l'any 2011, l'equip de govern va aconseguir que el tribunal decidís deixar en suspens el procés en tenir coneixement que els propietaris de l'antic garatge i l'Ajuntament estaven negociant una sortida negociada.

L'"herència" dels exgoverns

Ja des d'abans que CiU entrés al govern de l'Ajuntament de Girona, s'ha temut que aquest cas derivi en un nou cas xalet Tarrús. Segons ha pogut saber aquest diari, la quantitat que demanen els amos de l'antic garatge és de vuit milions d'euros i es basa en la valoració que li suposa tenir una part protegida que els limita la possibilitat de construir-hi habitatges i comerços. Mentrestant, els representants del consistori busquen una sortida que eviti sumar, a "l'herència" dels anteriors governs, més diners als 1,3 milions ja pagats com a indemnització del xalet Tarrús i la quantitat també milionària que pugui acabar pagant per una altra sentència, en aquest cas del Tribunal Suprem i sense dret a recurs, contra l'Ajuntament per haver canviat la qualificació d'una finca l'any 2002, propietat de l'escola Bambini. La quantitat l'ha d'acabar fixant, en aquest cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després d'escoltar la valoració que en facin les dues parts.